L’imperi romà requeria d’una estructura molt complexa, a causa de la seva extensió. Resoldre el transport i les comunicacions entre els diferents territoris era indispensable. És cert que la gran autopista d’aquesta època era el mar Mediterrani, però tampoc podem oblidar que es va crear tota una xarxa viària per aconseguir línia directa amb Roma. 
En aquest context, Tàrraco té una ubicació privilegiada a Hispània: davant del mar, però prou connectada a l’interior. De fet, l’any 27 aC, l’emperador August va iniciar una reforma administrativa en la qual Tàrraco va passar a ser la capital de la província Hispania Citerior.
No és d’estranyar, doncs, que una de les grans vies tingués parada en aquesta ciutat: la Via Augusta. Es tracta de la carretera més llarga de la Hispània romana: aproximadament 1.500 km que anaven des dels Pirineus fins a Gades, l’actual Cadis.
Què en sabem d’aquesta via, una de les més transitades i estudiades de l’antiguitat? Què va suposar per a Tarragona? Quins monuments hi havia al seu voltant i quin rastre n’ha quedat avui?Per respondre aquestes preguntes i moltes més, en aquest episodi de l’Arqueopòdcast agafem la Via Augusta direcció Tàrraco! Farem parada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), per parlar-ne amb Mònica Borrell, la seva directora.