Información
SOM pòdcast és un espai de divulgació del Museu d'Història de Catalunya
Episodios & Posts
Episodios
Posts
27 FEB. 2025 · Ens traslladem al segles XIV i XV, amb un Mediterrani compartit entre diferents imperis cristians i sota domini islàmic. L’arribada d’esclaus, entesos com a captius i captives d’aquesta Mediterrània medieval, es converteixen en un fenomen cada cop més habitual a ciutats com Barcelona.
De fet, en aquesta etapa s’estima que els esclaus van arribar a representar el 15% de mitjana de la població a la capital catalana. Un augment demogràfic que va produir un considerable impacte cultural: races, llengües i costums molt diferents conviuen en un mateix espai.
Avui, trencarem la imatge col·lectiva de l’esclavitud moderna. No parlarem d’un sistema productiu basat únicament en l’explotació de mà d’obra. L’esclau no era assequible només per a la gent acomodada; se’n trobaven a tots els sectors socioeconòmics. Se’n podia fer un ús com a servei domèstic, o també, com a mà d’obra dels tallers artesanals. I, fins i tot, es podia llogar per a feines més pesades. Era, en definitiva, una inversió molt rendible.
Per entendre aquest moment de diversitat social, a l’episodi d’avui en parlem amb Roser Salicrú i Lluch, historiadora medievalista especialitzada en Història Mediterrània.
30 ENE. 2025 · Els primers jaciments de carbó a l’Alt Berguedà daten del segle XVIII, tot i que les primeres mines es van començar a foradar a mitjans del segle XIX. La revolució industrial arriba a Catalunya i la demanda d’energia és cada vegada més alta. El carbó és un dels únics recursos per a produir-la.
En aquesta època es constitueixen grans companyies com 'La Central Bergadana', 'La Perla Bergadana' o la 'Carbonera Española'. Aquestes empreses també seran les responsables de millorar les vies de transport amb Berga i Manresa.
L’arribada de la indústria a aquest comarca també farà proliferar colònies mineres com la de Sant Corneli, la de Sant Josep i la de La Consolació. De fet, aquesta zona es converteix en el nucli miner més important del Principat, situat als termes municipals de Cercs, Fígols i Vallcebre.
Avui, a SOM Pòdcast, escoltarem la mirada experta de Rosa Serra Rotés, berguedana i historiadora amb un gran coneixement del patrimoni industrial a la comarca. També comptarem amb el testimoni de miners gràcies al reportatge “Mirades mineres” del Museu de les mines de Cercs.
Pols de carbó, martells picadors, llums de carbur i grisú... La del miner no era una professió fàcil. Però, com era treballar sota terra? Com s’organitzaven els miners i quina vida portaven? I com es vivia, també, des de fora? En aquest episodi descobrim una part important del patrimoni industrial a Catalunya, des dels seus inicis fins al seu desmantellament, a finals del segle passat.
31 DIC. 2024 · Hospital Internacional de Vic, abril de 1938, en plena Guerra Civil. Aquest és un dels punts estratègics escollit per les Brigades Internacionals per establir-s’hi. En poc temps, el centre sanitari passa d’atendre cinc-cents malalts a superar el miler. Es tracta d’una ciutat allunyada del front de batalla, que inicialment no és blanc de bombardejos i que es troba enmig d’una zona agrícola. Però res més lluny de la realitat: personal sanitari, treballadors i malalts acabaran compartint un espai en el qual curació i supervivència aniran de la mà. Aquest hospital, com també d’altres, també buscarà jugar un paper clau en la unitat militar de la lluita antifeixista. I les infermeres hi tindran molt a dir.
Però, qui eren aquestes infermeres de les Brigades Internacionals? És la pregunta que es va fer Cinta Sadurní Bassols, infermera i professora, amb una tesi centrada en el paper de les Infermeres de les Brigades Internacionals destinades a l’Hospital Internacional de Vic. També és coautora del llibre 'Infermeres en guerra' d’Eumo Editorial, juntament amb el periodista Xavier Bardolet.
Espanyoles, franceses, angleses, nord-americanes, alemanyes, holandeses, txeques... les infermeres de les Brigades Internacionals tenien nacionalitats molt diverses. Algunes d’elles eren jueves, d’altres militants sindicalistes o de partits polítics antifeixistes. Eren dones joves, infermeres titulades i estudiants, i estaven allà on se les creia necessàries, tant al front com a la rereguarda. La seva va ser una lluita impulsada per la convicció, la vocació i el compromís.
En aquest episodi de SOM Pòdcast parlem de les infermeres de les Brigades internacionals durant la guerra civil.
28 NOV. 2024 · Catalunya, segle XIX: el cotó s’imposa com una indústria de consum, igual que a la resta d’Europa. És una fibra fàcil de teixir i més econòmica. Els empresaris no trigaran a explotar el seu potencial i a beneficiar-se d’aquest creixement econòmic. Calia, però, produir en massa. I això implicava aconseguir més mà d’obra.
Al voltant de la dècada de 1.880, les colònies industrials es converteixen en el pati del darrere de la ciutat de Barcelona. Un sistema de producció que creix vora els rius, al voltant d’una planta hidràulica, en un lloc generalment apartat, on també s’hi estableixen els seus obrers.
Així ho defineix Gràcia Dorel, doctora en Història, professora i investigadora especialitzada en el patrimoni industrial. Dorel també és l’autora dels llibres 'Les colònies industrials de Catalunya: el cas de la colònia Sedó' (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1992) i, més recent, 'La Colònia Sedó d’Esparreguera, la llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica' (Centre d'Estudis del Baix Llobregat).
Colònies com la Güell o la Sedó es converteixen en un pas cap a la modernitat. Els obrers, sovint provinents de zones rurals, s’instal·len en els pisos, amb habitacions separades, cuina, i més tard, electricitat. Els nens i nenes anaven a escola; hi havia metge i, fins i tot, horts i gallines. Però, al mateix temps, la seva és una feina feixuga i, de vegades, perillosa.
28 OCT. 2024 · Durant la prehistòria, es creia que molts dels símptomes d’un trastorn mental es devien a la possessió d’un esperit maligne. Per això, es feien trepanacions i, fins i tot, s’utilitzaven plantes per calmar els seus efectes. En altres èpoques, parlar d’un trastorn mental era parlar de bruixeria. I, sovint, s’ha mantingut una fervent relació entre el dimoni i la bogeria. Sigui com sigui, els problemes de salut mental sempre han despertat rebuig, por i poca comprensió al llarg de la història.
Avui, a SOM PODCAST, ens acompanya en Joanjo Esteban Castanera des del Centre d'Art de Sant Boi. Esteban té experiència en projectes relacionats amb la salut i l’art comunitari, i concretament vinculats al col·lectiu de la salut mental. Entre d’altres, va ser l’autor de l’exposició ‘Silencis Forçats’, com a resultat d’un procés d’investigació que li ha servit per esbrinar com tractaven a les persones amb trastorns mentals en els diferents episodis històrics.
En quin moment es va trencar el vincle entre la religió i la ciència? Quan es va desvincular el trastorn de salut mental de causes sobrenaturals? Quines diferències hi ha hagut en el tracte a persones amb un trastorn de salut mental i, per exemple, el que patien persones amb una discapacitat intel·lectual? En aquest episodi, descobrirem quines explicacions i tractaments s’han desenvolupat al llarg de la història per explicar aquests fenòmens, sovint desconeguts.
27 SEP. 2024 · Existia l’homosexualitat a l’antiguitat? Com es vivia la diversitat sexual a l’època clàssica? Era acceptada una certa llibertat sexual a l’Edat Mitjana?
En aquest episodi parlarem de com s’ha tractat l’homosexualitat i els col·lectius LGTBIQ+ des d’una perspectiva històrica, des de les primeres evidències d’unions entre persones del mateix sexe fins a diferents episodis que van marcar el segle XX.
Entrevistem Leopold Estapé, expert en història de la diversitat sexual i divulgador de la història del col·lectiu LGTBIQ+ a través de diversos blocs com L’Armari Obert o La Barcelona diversa.
27 AGO. 2024 · La història a petita escala. Posar la lupa per descobrir un episodi concret en la vida d’una persona, o d’una família; un capítol d'allò que ha pogut passar al carrer del nostre poble; un fragment d’una carta que es va enviar en un moment clau per al país.
Encaixar cada petita peça ens permet construir una mirada més conscient i real del nostre passat. És el que anomenem microhistòria. Tot suma en el moment de preservar, entendre i difondre la nostra memòria col·lectiva.
Avui, a SOM PODCAST, parlem de microhistòria amb Joaquim Aloy, historiador, investigador i creador, entre d'altres, de Memoria.cat, avui el portal memòria i història de Manresa.
Com va ser el moment en què el president Companys és empresonat? Com es vivia en el refugis de guerra? Què podia passar en el dia a dia dels soldats al front? Quina era la situació de les dones a la rereguarda? En aquest episodi descobrirem que, sovint, també cal posar noms i cognoms a la història.
25 JUL. 2024 · Per algunes zones del nostre territori, un dia van arribar a passar milers de soldats. En algunes èpoques protegits per grans armadures i acompanyats amb el so dels tambors i els canons i, en altres, amagats entre trinxeres. Des dels romans a la Guerra Civil, passant per la Guerra de Successió, aquests conflictes bèl·lics han quedat sepultats per capes de sorra, vegetació o construccions, però també de munició, de monedes i de molts altres objectes que, avui, ens donen molta informació. Quines evidències científiques s’amaguen als camps de batalla catalans? On estan ubicats? I el més important: què ens poden explicar? A través d'excavacions meticuloses i anàlisis rigoroses, els arqueòlegs i arqueòlogues aconsegueixen reconstruir amb detall els escenaris de les batalles i descobrir des de les tàctiques militars emprades fins a la vida quotidiana dels soldats.
Avui, a SOM PODACST, ens endinsem en un camp d'estudi apassionant: l'arqueologia dels camps de batalla. De la mà del Doctor Xavier Rubio Campillo, investigador Ramon y Cajal a la Universitat de Barcelona i director del Grup de Recerca Didàctica i Patrimoni (DIDPATRI), descobrirem com la ciència ens ajuda a desenterrar els secrets del passat i a reviure els conflictes bèl·lics que han marcat la nostra terra.
28 JUN. 2024 · El 1930 Barcelona va superar el milió d’habitants, després d’un segle de creixement demogràfic basat en la immigració. Es calcula que més de la meitat de la població d’aleshores havia nascut fora de la ciutat. I podem dir, a més, que aquesta immigració era principalment femenina: 118 dones per cada 100 homes nascuts fora de Barcelona.Els motius que impulsaven primer a dones joves i solteres de zones rurals més pròximes, i després a famílies senceres, era la manca d’oportunitats. Una època en la qual una Barcelona emmurallada començava a créixer més enllà, el que va portar moltes joves a treballar com a servei domèstic a les cases de l’Eixample i, més tard, a ocupar llocs de treball a les fàbriques, o fins i tot, amb feines ambulants. La dona es va convertir en la mà d’obra principal de sectors industrials de la ciutat com ara la metal·lúrgia. Però, en quines condicions? Com vivien aquestes dones? Avui, en un nou capítol de Som Pòdcast, parlem de la feminització de Barcelona durant les diferents onades d’immigració que s’emmarquen en la industrialització de la ciutat, entre el 1848 i el 1930. I ho fem amb Conchi Villar, Doctora en Història Contemporània per la UB.
29 MAY. 2024 · En una època on l'accés a la informació era limitat, els cromos es van convertir en autèntics tresors. Sense llibres, ni biblioteques a l’abast de tothom, hi va haver un moment en què les cromolitografies es van convertir en una finestra al món: eren símbols de la nostra set de coneixement: des dels seus inicis com a simples targetes publicitàries, fins a convertir-se en objectes cobejats per nens, però sobretot, per adults. De fet, encara avui és habitual trobar-se col·leccionistes de totes les edats fent intercanvi al Mercat de Sant Antoni de Barcelona un diumenge al matí.
La història dels cromos ha recorregut un llarg camí en el qual s’hi ha reflectit l’evolució de les tendències socials, culturals i artístiques de cada època. Una febre que també va contagiar-se a Catalunya, amb una etapa d’or que es concentra entre l'últim terç del segle XIX i els anys trenta, just abans de la Guerra Civil.
Avui, a SOM Podcast, ens endinsem en la història de la cromolitografia a Catalunya. En parlem amb Josep-Manuel Rafí, autor del llibre ‘La febre dels cromos’, de l’editorial Comanegra.
SOM pòdcast és un espai de divulgació del Museu d'Història de Catalunya
Información
| Autor | Museu d'Història de Catalunya |
| Organización | Aureli Vazquez |
| Categorías | Historia |
| Página web | - |
| - |
Copyright 2025 - Spreaker Inc. an iHeartMedia Company
