Información
SOM pòdcast és un espai de divulgació del Museu d'Història de Catalunya
28 OCT. 2024 · Durant la prehistòria, es creia que molts dels símptomes d’un trastorn mental es devien a la possessió d’un esperit maligne. Per això, es feien trepanacions i, fins i tot, s’utilitzaven plantes per calmar els seus efectes. En altres èpoques, parlar d’un trastorn mental era parlar de bruixeria. I, sovint, s’ha mantingut una fervent relació entre el dimoni i la bogeria. Sigui com sigui, els problemes de salut mental sempre han despertat rebuig, por i poca comprensió al llarg de la història.
Avui, a SOM PODCAST, ens acompanya en Joanjo Esteban Castanera des del Centre d'Art de Sant Boi. Esteban té experiència en projectes relacionats amb la salut i l’art comunitari, i concretament vinculats al col·lectiu de la salut mental. Entre d’altres, va ser l’autor de l’exposició ‘Silencis Forçats’, com a resultat d’un procés d’investigació que li ha servit per esbrinar com tractaven a les persones amb trastorns mentals en els diferents episodis històrics.
En quin moment es va trencar el vincle entre la religió i la ciència? Quan es va desvincular el trastorn de salut mental de causes sobrenaturals? Quines diferències hi ha hagut en el tracte a persones amb un trastorn de salut mental i, per exemple, el que patien persones amb una discapacitat intel·lectual? En aquest episodi, descobrirem quines explicacions i tractaments s’han desenvolupat al llarg de la història per explicar aquests fenòmens, sovint desconeguts.
27 SEP. 2024 · Existia l’homosexualitat a l’antiguitat? Com es vivia la diversitat sexual a l’època clàssica? Era acceptada una certa llibertat sexual a l’Edat Mitjana?
En aquest episodi parlarem de com s’ha tractat l’homosexualitat i els col·lectius LGTBIQ+ des d’una perspectiva històrica, des de les primeres evidències d’unions entre persones del mateix sexe fins a diferents episodis que van marcar el segle XX.
Entrevistem Leopold Estapé, expert en història de la diversitat sexual i divulgador de la història del col·lectiu LGTBIQ+ a través de diversos blocs com L’Armari Obert o La Barcelona diversa.
27 AGO. 2024 · La història a petita escala. Posar la lupa per descobrir un episodi concret en la vida d’una persona, o d’una família; un capítol d'allò que ha pogut passar al carrer del nostre poble; un fragment d’una carta que es va enviar en un moment clau per al país.
Encaixar cada petita peça ens permet construir una mirada més conscient i real del nostre passat. És el que anomenem microhistòria. Tot suma en el moment de preservar, entendre i difondre la nostra memòria col·lectiva.
Avui, a SOM PODCAST, parlem de microhistòria amb Joaquim Aloy, historiador, investigador i creador, entre d'altres, de Memoria.cat, avui el portal memòria i història de Manresa.
Com va ser el moment en què el president Companys és empresonat? Com es vivia en el refugis de guerra? Què podia passar en el dia a dia dels soldats al front? Quina era la situació de les dones a la rereguarda? En aquest episodi descobrirem que, sovint, també cal posar noms i cognoms a la història.
25 JUL. 2024 · Per algunes zones del nostre territori, un dia van arribar a passar milers de soldats. En algunes èpoques protegits per grans armadures i acompanyats amb el so dels tambors i els canons i, en altres, amagats entre trinxeres. Des dels romans a la Guerra Civil, passant per la Guerra de Successió, aquests conflictes bèl·lics han quedat sepultats per capes de sorra, vegetació o construccions, però també de munició, de monedes i de molts altres objectes que, avui, ens donen molta informació. Quines evidències científiques s’amaguen als camps de batalla catalans? On estan ubicats? I el més important: què ens poden explicar? A través d'excavacions meticuloses i anàlisis rigoroses, els arqueòlegs i arqueòlogues aconsegueixen reconstruir amb detall els escenaris de les batalles i descobrir des de les tàctiques militars emprades fins a la vida quotidiana dels soldats.
Avui, a SOM PODACST, ens endinsem en un camp d'estudi apassionant: l'arqueologia dels camps de batalla. De la mà del Doctor Xavier Rubio Campillo, investigador Ramon y Cajal a la Universitat de Barcelona i director del Grup de Recerca Didàctica i Patrimoni (DIDPATRI), descobrirem com la ciència ens ajuda a desenterrar els secrets del passat i a reviure els conflictes bèl·lics que han marcat la nostra terra.
28 JUN. 2024 · El 1930 Barcelona va superar el milió d’habitants, després d’un segle de creixement demogràfic basat en la immigració. Es calcula que més de la meitat de la població d’aleshores havia nascut fora de la ciutat. I podem dir, a més, que aquesta immigració era principalment femenina: 118 dones per cada 100 homes nascuts fora de Barcelona.Els motius que impulsaven primer a dones joves i solteres de zones rurals més pròximes, i després a famílies senceres, era la manca d’oportunitats. Una època en la qual una Barcelona emmurallada començava a créixer més enllà, el que va portar moltes joves a treballar com a servei domèstic a les cases de l’Eixample i, més tard, a ocupar llocs de treball a les fàbriques, o fins i tot, amb feines ambulants. La dona es va convertir en la mà d’obra principal de sectors industrials de la ciutat com ara la metal·lúrgia. Però, en quines condicions? Com vivien aquestes dones? Avui, en un nou capítol de Som Pòdcast, parlem de la feminització de Barcelona durant les diferents onades d’immigració que s’emmarquen en la industrialització de la ciutat, entre el 1848 i el 1930. I ho fem amb Conchi Villar, Doctora en Història Contemporània per la UB.
29 MAY. 2024 · En una època on l'accés a la informació era limitat, els cromos es van convertir en autèntics tresors. Sense llibres, ni biblioteques a l’abast de tothom, hi va haver un moment en què les cromolitografies es van convertir en una finestra al món: eren símbols de la nostra set de coneixement: des dels seus inicis com a simples targetes publicitàries, fins a convertir-se en objectes cobejats per nens, però sobretot, per adults. De fet, encara avui és habitual trobar-se col·leccionistes de totes les edats fent intercanvi al Mercat de Sant Antoni de Barcelona un diumenge al matí.
La història dels cromos ha recorregut un llarg camí en el qual s’hi ha reflectit l’evolució de les tendències socials, culturals i artístiques de cada època. Una febre que també va contagiar-se a Catalunya, amb una etapa d’or que es concentra entre l'últim terç del segle XIX i els anys trenta, just abans de la Guerra Civil.
Avui, a SOM Podcast, ens endinsem en la història de la cromolitografia a Catalunya. En parlem amb Josep-Manuel Rafí, autor del llibre ‘La febre dels cromos’, de l’editorial Comanegra.
30 ABR. 2024 · És el 10 de gener de 1918, un hivern especialment fred. El preu del carbó, així com altres aliments bàsics de primera necessitat, ha pujat de manera considerable.
Europa viu el final de la Gran Guerra i Catalunya, tot i ser un territori aliè al conflicte, ha comerciat amb ambdós bàndols i se n’ha beneficiat econòmicament. Però aquest enriquiment no ha estat general: la majoria de la població pateix les conseqüències de l’especulació i la inflació. Preus de productes bàsics, com l’oli o la farina, han pujat de manera desorbitada. S’estima que la vida es va encarir entre un 23 i un 29% des de 1911.
En aquest context, l’Amàlia Alegre, mestressa de casa, agafa un paper i escriu: "Ciudadanas de atarazanas, manifestaros pacíficamente". Les emplaça a marxar fins a Govern Civil i exigir una baixada del preu de les subsistències. El paper el penja al carrer de l’Om, l’actual barri del Raval.
Aquest gest mobilitza, segons els mitjans de l’època, més de 400 dones el primer dia. Les dones surten al carrer a defensar el seu dret i deure de protegir les seves famílies i la seva comunitat. És l’inici d’una revolta exclusivament femenina que durarà dues setmanes.
Avui, a SOM Podcast, en parlem amb les seves besnetes, Imma Guillamón i Carmen Jiménez Guillamón, autores del llibre “Amàlia Alegre i la revolta de les dones”.
27 MAR. 2024 · L’arqueozoologia és una disciplina que estudia les restes de fauna en contextos arqueològics. És una especialitat força desconeguda, tot i que aporta informació de gran valor. Gràcies a aquesta disciplina, podem saber més sobre els costums alimentaris d’una època; sobre els canvis socio-econòmics d’un període o sobre els models d’explotació ramadera, per posar alguns exemples.
Avui volem fer servir l’arqueozoologia per aproximar-nos als models econòmics de l’època romana i anteriors. Ho farem de la mà de Sílvia Valenzuela Lamas. Ella és arqueòloga, especialista en arqueozoologia i científica titular al CSIC, a la institució Milà i Fontanals d’investigació en Humanitats. Amb ella coneixerem també algunes claus d’una especialitat tan desconeguda com apassionant.
4 MAR. 2024 · La Guerra Civil espanyola va deixar un rastre de centenars de milers de morts, però també de desapareguts: homes i dones que van morir al front o que van ser represaliats. Moltes d’aquestes persones van acabar a una fossa comuna. Tot i que han passat ja 85 anys des de la fi del conflicte, el cert és que queden moltes incògnites per resoldre.
En la qüestió de les fosses comunes, a més, s’ha produït una situació que ha dificultat la tasca dels especialistes, i és que en molts casos ha faltat metodologia científica en l’obertura d’aquestes fosses. Tant és així, que les exhumacions rigoroses són relativament recents.
Un cas paradigmàtic és el del maqui Ramon Vila, àlies Caracremada, que va ser exhumat l’any 1999. Va ser la primera exhumació realitzada amb metodologia científica a Catalunya. El seu cos es va extreure amb metodologies arqueològiques i es va fer un estudi paleoantropològic de les seves restes. No es van fer noves exhumacions d’aquest tipus fins l’any 2004.
Avui al SOM Pòdcast volem abordar aquesta qüestió amb dos autèntics especialistes. D’una banda, Queralt Solé, professora d’Història Contemporània a la UB i investigadora en aquest camp específic. De l’altra, Jordi Ramos, arqueòleg de l’empresa Àtics amb una dilatada experiència en exhumacions. Amb ells dos repassarem la història de les fosses comunes i l’estat actual de la qüestió.
6 FEB. 2024 · Barcelona va ser, durant una època no gaire llunyana en el temps, un important focus de la indústria tèxtil. Les indianes feien furor i les fàbriques que elaboraven aquest material treballaven a tota màquina. I en aquest context, el treball infantil estava a l’ordre del dia. Tant és així que en algunes factories el 70% dels empleats eren menors de 15 anys. Aquest va ser, per exemple, el cas de la famosa fàbrica d’Erasme de Gònima.
Ens traslladem a les acaballes del segle XVIII i principis del XIX, en la qual prop del 15% de nens i nenes de 7 a 15 anys treballaven a una fàbrica d’indianes.
Avui volem conèixer aquesta realitat amb més profunditat i per fer-ho conversem amb Martín Iturralde, doctor en Història Contemporània i especialista en treball infantil.
Amb ell coneixerem com eren les llargues jornades laborals; com era percebut aquest tipus de feina infantil a la societat i quines expectatives de futur tenien aquests nens i nenes.
SOM pòdcast és un espai de divulgació del Museu d'Història de Catalunya
Información
| Autor | Museu d'Història de Catalunya |
| Organización | Aureli Vazquez |
| Categorías | Historia |
| Página web | - |
| - |
Copyright 2024 - Spreaker Inc. an iHeartMedia Company
