Una diria que en els temps de calma, quan tot va bé i sembla que la calamitat s'ha oblidat de nosaltres estaríem activament agraïdes. Sí, ja sé que aquests moments no són ni molt llargs ni molt comuns. Normalment, reconeixem els moments de tranquil·litat quan ve la prova i ja no tenim assossec; llavors veiem que abans d'això, tot havia anat bé. Que bé fem a gaudir dels bons moments, com ens diu el llibre d’Eclesiastès 2:24: «No li queda a l’home res de millor que menjar i beure i sentir-se interiorment satisfet del propi treball. Tanmateix, també he pogut veure que això depèn de la disposició de Déu;» Déu vol que gaudim del que fem. El teu treball, les teves provisions, són regal de Déu. Gaudeix-les.

És també cert que durant les bones etapes solem gaudir les benediccions sense parar-nos a pensar en aquell que dona les benediccions. És la temptació de gaudir el regal sense acostar-nos a aquella persona que ens va donar el regal per amor. Quan els nens ho fan els renyem. Qui no ha estat en una festa d'aniversari en la qual el nen, en obrir un regal, s'emociona i es posa a jugar sense si més no parar a donar les gràcies a aquella persona que li va portar el regal? O pitjor encara, imagina't que un nen li regala una pilota a un altre per al seu aniversari, però aquest va a jugar amb uns altres i no el convida a jugar amb ells. Així som nosaltres moltes vegades. Gaudim dels regals de Déu diàriament mentre deixem a Déu de costat i ni li donem les gràcies. Déu vol ser partícip de gaudir dels regals que et dona. Acabo de llegir una cita que diu “Que mai m'oblidi en el meu millor dia que encara necessito a Déu tant com en el meu pitjor dia.”

Pensa. T'ha donat Déu una família? Amics? Un treball? Una llar? Salut per a gaudir-ho? De quines formes pots tu involucrar a Déu en aquests regals?, si més no per a agrair-li el que tens avui?

La realitat és que solem notar allò que no tenim en aquest moment. Si ara no tinc treball, ho considero una calamitat. Però que tal si li donés la volta a l'assumpte i pensés: “Bé, ja sap Déu que necessito un treball, però mentre estic parada, dedicaré més temps a persones i a coses a les quals no em puc dedicar quan tinc treball.” O potser en el moment de feblesa física ens veiem obligades a confiar en la voluntat de Déu i prendre temps per a rebre la cura d'uns altres, de dependre de les oracions i l'amor que uns altres volen compartir amb nosaltres, i així rebem benedicció i som de benedicció a uns altres. Pot ser que fent això podem, com diu la primera carta als Tessalonicencs 5.18: “Doneu gràcies en tot, perquè aquesta és la voluntat de Déu envers vosaltres en Crist Jesús.”

Diu Jaume 1:17 «Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació.»
Déu, que mai canvia, en el seu amor i bondat cap a tu, t'ha donat el que tens ara (ja sembli de goig o de tribulació), com un bon regal de La seva gràcia i la seva perfecta saviesa. Pren-ho en confiança i agraeix-li la seva presència i la seva sàvia bondat.

Vindran dies bons, i vindran dies dolents. Posem en pràctica el consell del savi escriptor d’Eclesiastès 7:14 que diu «Alegra’t en el dia feliç, però en el dia advers, reflexiona: tant l’un com l’altre els ha fet Déu, a fi que l’home no pugui retreure-li res.»

Déu et regala dies fàcils i dies difícils. En tots dos, fem bé de parar i respirar profund. Què em porta aquest dia? És moment de gaudir en agraïment a Déu? Perquè avanci, gaudeix d'ell. És un dia d'adversitat? Considera. Quina veritat sé del meu Déu avui que m'ajudarà a tirar endavant? Què bé voldrà Déu fer a través d'aquesta dificultat avui? Potser el meu entrenador personal ha permès això per a fer-me millor i més a la seva imatge?

Perquè com diu el text d’Eclesiastès, jo no soc la fi; la realitat és molt major que el meu petit món.

Així que, tornant al llibre de Levític i les ofrenes d'agraïment, aprofitem que les nostres ofrenes d'agraïment i pau cap al Senyor les podem fer diverses vegades al dia i sense necessitat d'intermediaris. Crist, el nostre mediador ha esquinçat el vel; a través d'Ell podem venir a Déu confiadament. Anem a Déu en gratitud avui, sigui com sigui la nostra situació.