Contactos
Información
Reflexos de la seva glòria és un programa que té com a objectiu compartir els ensenyaments de les Escriptures, celebrant la glòria de Déu, amb el desig de reflectir-ne el...
mostra más
Reflexos de la seva glòria és un programa que té com a objectiu compartir els ensenyaments de les Escriptures, celebrant la glòria de Déu, amb el desig de reflectir-ne el caràcter amb cada ensenyament.
mostra menos
12 DIC. 2024 · L'evangeli de Lluc narra com l'àngel Gabriel va aparèixer Maria en somnis per comunicar-li els plans que Déu tenia per a ella. He d'inserir aquí que avui dia no hi ha aparicions del Senyor ni dels seus àngels per comunicar la voluntat de Déu. Déu ja ha compartit la seva voluntat per a la humanitat a la seva Paraula, la Bíblia, i és aquí on el Senyor vol que acudim diàriament per conèixer-lo millor.
Un dels dilemes de Maria era el fet que ella estava d’esposada amb Josep, i és clar, encara no estaven casats i encara no havien tingut relacions.Com seria això de quedar embarassada? Com podria explicar a Josep que estava embarassada però no li havia estat infidel? Què opinaria ell? Estaria d’acord amb el pla?
Veiem al llibre de Mateu que Josep no havia rebut paraula del Senyor quan es va assabentar que Maria estava embarassada. Potser va ser després de tornar de casa d'Elisabet que Maria va explicar a Josep que ella estava embarassada, però que era per obra de l'Esperit Sant.
Una història difícil d'escoltar i d'acceptar per a Josep, no creus?Llegim la narració a Mateu 1:18-25* «El naixement de Jesucrist fou així: La seva mare, Maria, era promesa amb Josep, però abans de viure junts es va trobar encinta pel poder de l’Esperit Sant. El seu espòs, Josep, que era un home just i no volia denunciar-la públicament, va decidir de repudiar-la en secret. Mentre s’ho pensava se li va manifestar l’àngel del Senyor, en somnis, i li digué: “Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria per muller, perquè és pel poder de l’Esperit Sant que ella està encinta. Tindrà un fill i li posaràs de nom Jesús, perquè ell salvarà el seu poble dels seus pecats.” Tot això succeí per tal que es complís el que el Senyor havia dit pel profeta, quan diu: Mireu, la verge concebrà i infantarà un fill, i el seu nom serà Emmanuel, que vol dir: Déu amb nosaltres. Quan Josep es va despertar del somni, va fer el que li havia dit l’àngel del Senyor i va prendre Maria per muller. Però no es van ajuntar com a esposos fins que ella infantà el fill, al qual va posar el nom de Jesús.»
El text ens explica que al principi, quan Maria li va donar les notícies, la primera preocupació de Josep fou per Maria. Estaven compromesos, però pel poble jueu això ja era un compromís matrimonial sense haver-se consumat. Ara descobria que Maria estava embarassada i ell no era el pare. La volia creure. Potser ell recordés les Escriptures que indicaven que una verge concebria. Però aquesta era la seva verge d’esposada amb ell. Què dirien al poble? Era impossible que tots sentissin la història que explicava Maria i la creguessin. Encara més, no esperarien que ell la cregués. Totes les opcions eren dolentes per a José. I ell va decidir no presentar càrrecs d'infidelitat contra ella, els quals podrien condemnar-la, així que va optar per abandonar-la en secret. Això probablement hauria significat sortir del poble i mudar-se a un altre lloc. Ara bé, recordem que Josep era el fuster del poble. Tots el coneixien, i tindria el negoci ja ben assegurat.Ara estava disposat a deixar-ho tot i començar de nou en un altre lloc per protegir Maria, la seva dona. Això és amor.
Però veiem al text que Déu no li va permetre fer això. Un àngel del Senyor li va aparèixer per confirmar-li els plans i mostrar-li que ell també era part de la història.Primerament, va establir que ell era descendent de David, d'on havia de venir el Messies. Encara que el nen no fos concebut per Josep, Déu va escollir un pare terrenal que pertanyia al llinatge escollit.
L'àngel li va confirmar la història que ell ja havia escoltat de Maria, assegurant-li que el nadó que Maria portava a la seva matriu era sens dubte engendrat de l'Esperit Sant. I li va explicar que Jesús, el Salvador, venia a salvar de pecat el seu poble. L'àngel li va confirmar que Jesús era el Messies, l'Ungit de Déu, l'Enviat, del qual van parlar els profetes, i que tot el pla per a aquesta nova vida que rebrien a casa era el pla perfecte de Déu.
Així que veiem Josep despertant del somni, i seguint la voluntat de Déu al detall. Va anar a Maria, i la va rebre, casant-se amb ella. Per respectar el pla de Déu, es va abstenir de tenir-hi relacions fins que Maria ja havia donat a llum Jesús. Això era un dels sacrificis que Josep va estar disposat a fer perquè el pla de Déu fos perfectament dut a terme.
Quan va arribar el moment d'anar a Betlem, va portar Maria amb ell, la qual estava per donar a llum ja, probablement sabent que aquest era el pla de Déu per al naixement del Messies. Josep va cuidar Maria i va criar el Fill de Déu, suportant les injúries que la gent diria durant tota la vida de Jesús.
Mateu 13:54-57* ens narra que durant el ministeri de Crist, alguns el menyspreaven, veient-lo com el fill del fuster, i per tant sense autoritat per ensenyar. Però això no va impedir el ministeri gloriós de nostre Senyor.Diu el text: «i se’n va anar a la seva terra, i es va posar a ensenyar-los a la sinagoga, talment que se n’estranyaven molt, i deien: “D’on li vénen a aquest uns tals coneixements i fer miracles? ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no s’anomena Maria, i els seus germans Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, ¿no viuen totes aquí amb nosaltres? Doncs, d’on treu aquest tot això?” I el rebutjaven ofesos. Però Jesús els digué: “Enlloc és menyspreat un profeta, sinó en la seva pròpia terra i a casa seva.”»
Quan Jesús va morir a la creu, ja no veiem Josep a la història; probablement ja hauria mort. Però veiem que Déu havia escollit un pare terrenal que cuidés Jesús, l'ensenyés a treballar amb les seves mans (Jesús també és anomenat el fuster), i s'assegurava del seu progrés en coneixement, en estatura i en gràcia davant Déu i els homes (LLuc 2:52)
Quina benedicció veure uns pares disposats a criar un fill amb la certesa que aquest nen no els pertanyia, que pertanyia a Déu. És un repte per als qui som pares, d'estar disposats a criar els nostres fills amb la certesa que en realitat no són nostres, sinó veure'ls com allò que realment són, regals de Déu, els quals volem educar per a la glòria de Déu.
En meditar en la història de Nadal, dediquem les nostres vides i la dels de casa nostra perquè portem glòria a l'únic que la mereix.A Ell sigui la glòria.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
11 DIC. 2024 · Nadal 07- MARIA: Una noia entregada a Déu
Durant uns quants dies hem estat reflexionant sobre la persona del Messies, l'ungit de Déu, enviat a la Terra per redimir els nostres pecats i oferir-nos vida eterna en Crist.
Meditar sobre la persona de nostre Senyor Jesucrist és essencial per preparar els nostres cors per celebrar la seva vinguda en forma humana. Qualsevol altre tipus de preparació ens conduiria a una celebració superficial d'aquesta època tan assenyalada.
Tot seguit reflexionarem sobre els diferents personatges de la història de Nadal segons la Bíblia. Et convido a llegir als evangelis els capítols que narren els esdeveniments relacionats amb la primera vinguda del Messies.
En primer lloc, veiem Maria, la jove verge escollida per Déu per portar al món el nadó que era el Fill unigènit de Déu.No creiem que Maria fos un ésser supernatural. La pregària mateixa de Maria mostra la seva humanitat, la seva humilitat davant la gran responsabilitat que se li atorga, i la submissió a Déu que ella demostrava.
Llegim a Lluc 1:26-38* «Al sisè mes, fou enviat per Déu l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea, anomenat Natzaret, a una noia verge que es deia Maria i que estava promesa amb un home que es deia Josep, de la descendència de David. Va entrar, doncs, a casa d’ella i li digué: “Alegra’t, molt afavorida, el Senyor és amb tu!” Ella va quedar desconcertada davant d’una tal expressió, i pensava quina mena de salutació era aquella. Però l’àngel li digué: “Assossega’t, Maria, que has trobat gràcia davant Déu; concebràs i tindràs un fill, i li posaràs per nom Jesús. Serà gran i serà anomenat Fill de l’Altíssim, i el Senyor Déu li donarà el tron del seu pare David; regnarà per sempre a la casa de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.” Maria digué a l’àngel: “I com es farà això, si jo no visc amb cap home?” L’àngel li va contestar: “L’Esperit Sant davallarà damunt teu, i la força de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el nadó serà sant, i l’anomenaran Fill de Déu. Fixa’t en la teva parenta Elisabet, també ha concebut un fill, ara que ja és gran, i la que era tinguda per estèril ja està de sis mesos. Perquè no hi ha res impossible per a Déu.” Maria digué: “Heus aquí l’esclava del Senyor; que es realitzi en mi el que tu has dit.” Llavors l’àngel la va deixar.»
Lluc 1:46-50* «Maria digué: La meva ànima magnifica el Senyor, i el meu esperit s’alegra en Déu que em salva, perquè s’ha fixat en la petitesa de la seva esclava. Vet aquí que, des d’ara, totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós ha obrat en mi prodigis. El seu nom és sant, i la seva amorositat per als qui el veneren s’estén de generació en generació.»
Maria mai no va permetre que l'adoració que és digna únicament del Messies fos dirigida cap a ella. Les generacions li dirien benaurada, però no per mèrit propi, sinó pel Sant ésser que ella havia de donar a llum. Qualsevol desviació de l'adoració digna del “nostre gran Déu i Salvador Jesucrist” (Titus 2:12-13) és un insult a la Deïtat. I Maria sabia això. Mai va demanar per a ella glòria, tota la glòria era per al seu Senyor.
Imagino Maria quan se li va aparèixer l'àngel anunciant que es quedaria embarassada i donaria a llum Emmanuel, Déu amb nosaltres. Maria estava compromesa per casar-se amb Josep, però encara no havien tingut relacions. En la seva cultura, aquest embaràs portaria deshonra pel seu promès i fins i tot podria significar la mort per a ella. Però Déu va donar a Maria un senyal; li va revelar que Elisabet, la seva cosina, s'havia quedat embarassada a una edat avançada. Maria va accedir a ser usada per Déu, lliurant la seva pròpia voluntat i els seus plans per fer la perfecta voluntat de Déu. Deu haver tingut molts dubtes i temors, però no la veiem titubejant ni preocupada pel que podria passar. Quin exemple de fe, confiança i submissió!
Maria va anar a fer-li una visita a Elisabet i s'hi va quedar uns mesos. Imagino que durant aquest temps, parlarien de moltes coses pràctiques sobre l'embaràs, meditarien sobre la benedicció de portar al món els éssers que portaven al seu ventre, i pregarien perquè l'Esperit Sant protegís Maria i la guiés en aquesta tasca majúscula que havia rebut de Déu mateix. Segurament pregarien per Josep. Com li explicaria tot això? En parlarem, però per ara podem meditar i donar gràcies a Déu per Maria, una serventa disposada a canviar els seus plans de vida per servir al Gran Déu.Sabem que Maria passava temps amb Déu, meditant en allò que li estava esdevenint, i segurament repassant les Escriptures per aprendre sobre el Messies, el qual ella hauria de criar amb Josep.
Veiem que el Senyor la va protegir i la va guiar, donant-li a cada moment el que necessitava per al dia. La seva vida no va ser una sense dificultats. Apunt de posar-se de part, va haver de viatjar a Betlem per empadronar-se. Imagino que havia llegit a les Escriptures que el Messies naixeria a Betlem; potser anava preparada per donar a llum en qualsevol moment. Sabria que no seria en un lloc luxós? Sabia que hauria de fugir a Egipte perquè Herodes no matés el nen? Sabria que viuria sempre sota l'ombra del dubte dels altres quant a la seva puresa? Sabia que el seu fill hauria de patir mort de creu?No van ser pocs els sacrificis de Maria perquè la voluntat del Pare fos feta.Estem disposades a ser usades per Déu?Com diu Déu a Baruc a Jeremies 45, «I tu busques el benefici personal? No el busquis.» Busca millor la grandesa de Déu, i Ell s'assegurarà que totes les teves necessitats siguin suplides, així com Ell va suplir les necessitats de Maria. Busca tu primer el regne de Déu, i Ell afegirà tota la resta.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
10 DIC. 2024 · Saps quina era la funció del sacerdot?El sacerdot representava els homes davant de Déu. Déu va triar una tribu per atendre les coses del temple, els de Leví, i una família en particular per poder exercir com a sacerdots, la d'Aaron.
Veiem a 1 Samuel 13 l'incident en què Saül, en veure que Samuel no arribava, va oferir sacrifici a Déu, cosa que va ser de gran ofensa, ja que ell no era sacerdot (1 Samuel 13: 8-14). Hi havia també un cert protocol d'higiene i preparació que havia de seguir el sacerdot abans d'entrar a sacrificar quan venia a presentar les ofrenes del poble. A Levític 9 veiem com Aaron es preparava per oferir sacrifici. Déu li demanava fins i tot que primer sacrifiqués per a si mateix per després estar net i així poder oferir el sacrifici per al poble. Hi havia a més requisits per als sacerdots (Levític 21). La Bíblia parla dels fills d'Aaron a Levític 10, denunciant que havien sacrificat indignament.
A més de l'estricte protocol per als sacerdots, el sacerdot principal era l'únic que podia accedir a la presència de Déu. El tabernacle es dividia en dos, i la zona del lloc santíssim, on habitava la presència de Déu, estava reservada exclusivament per al sacerdot principal, i aquest tenia un protocol especial per poder entrar tan sols una vegada a l'any.
Jesús, el naixement del qual celebrem al Nadal, és presentat a les Escriptures com el sacerdot principal que acabaria amb la pràctica de sacrificis. I el més preciós és que Ell no és només el sacerdot perfecte, sinó que és alhora el sacrifici perfecte. En sacrificar-se a si mateix a la creu, portant els nostres pecats davant el Pare per rebre el perdó, no va sacrificar un holocaust qualsevol. Els sacrificis dels sacerdots havien de ser sense taca. Com veiem a Levític 1, només els animals que complien tots els requisits de puresa podien ser utilitzats com a sacrifici. Crist es va oferir a si mateix, l’anyell perfecte i sense taca, per redimir-nos a cadascun de nosaltres dels nostres pecats.
1 Pere 1:18-20* declara: «sabent que no ha estat pas amb coses corruptibles, com l’or o la plata, que heu estat rescatats de la vostra manera banal de viure, heretada dels vostres pares, sinó que ha estat amb la sang preciosa de Crist, com la d’un anyell sense defecte i sense taca, predestinat des d’abans de la creació del món, però manifestat al final dels temps per amor a vosaltres,»
I Hebreus 2:17* diu: «Per això calia que es fes en tot semblant als germans, per tal d’esdevenir el summe sacerdot compassiu i fidedigne en allò que pertoca a Déu, per a expiar els pecats del poble.»T'animo a llegir la secció sencera a la teva Bíblia.
I que preciós és que a l'hora en què Crist va expirar, el vel del temple es va esquinçar, des de dalt a baix, perquè Déu mateix era qui va obrir el camí a la seva presència. Ja no hi havia impediment per accedir a la presència del Pare. Crist, el vel perfecte, va ser esquinçat perquè nosaltres puguem accedir al Pare a través d'Ell.
«Tenint, doncs, un gran pontífex que ha travessat els cels, Jesús, el Fill de Déu, aferrem-nos a la fe que professem. Atès que no tenim pas un pontífex incapaç de compadir-se de les nostres febleses, sinó que ha passat per les mateixes proves que nosaltres, exceptuant el pecat. Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòrdia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.» HEBREUS 4:14-16 BEC.
Jesús va venir a la terra per ser el nostre sacerdot, el sacerdot principal, i Ell és el sacrifici perfecte que ens permet anar al Pare confiadament. No dubtem a anar a Ell contínuament, ja que a la seva presència hi ha sempre plenitud de goig.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
9 DIC. 2024 · Hem estat meditant en tot allò que Crist és.Ell és el Príncep de pau, és la llum veritable, és vencedor sobre la mort, i és el Messies Rei, el rei perfecte que regnarà per l'eternitat, i el seu regne és bo. No n'hi ha cap altre que pugui portar el ceptre d'equitat, perquè no hi ha ningú just aquí la Terra. Romans 3:10* ens diu: «No hi ha cap home just, ni un de sol.»
Les Escriptures ens presenten Crist, el protagonista de Nadal, des de la primera pàgina. Crist és alhora la profecia complerta i el profeta esperat.Les profecies que van parlar del Messies ens deixen meravellats en veure com el Senyor va fer servir molts profetes per parlar-nos durant diferents temps i en diferents circumstàncies sobre l'arribada del Messies.
Crist és la profecia de molts profetes de Déu.Del seu naixement en particular veiem que:
Miquees va profetitzar que naixeria a Betlem (Miquees 5:2)Daniel va profetitzar del temps del seu naixement (Daniel 9:25)Isaïes va profetitzar que naixeria d'una verge (Isaïes 7:14)Osees va predir que Josep i Maria haurien de fugir a Egipte per protegir Jesús d'Herodes (Osees 11:1)I hem vist com s'havia profetitzat el llinatge del Crist, i que cada detall profètic va ser complert per a la glòria de Déu.
Alhora que Jesús és la profecia principal dels diferents profetes de Déu, veiem que Jesús és el Profeta. Si Ell és el Rei de reis, també és el Profeta de profetes.
Un profeta representava Déu als homes, i veiem que Jesús és Déu mateix representant la Deïtat a la humanitat. El perfecte profeta enviat a la humanitat, perquè Ell és Déu.
A Deuteronomi 18:15 Moisès diu al poble que Déu aixecaria un profeta, i d'aquest mateix text llegim a Fets 3:22-23*, «Moisès digué: El Senyor Déu farà que s’aixequi d’entre els vostres germans un profeta com jo; escolteu-lo en tot allò que us digui. I qualsevol persona que no vulgui escoltar aquell profeta serà arrencada del poble.» I al verset 26: «Déu, fent ressuscitar el seu Servent, us l’ha enviat amb preferència a vosaltres perquè us portés benedicció en la separació de cada un de vosaltres de la pròpia maldat.»
Crist és la profecia anunciada pels profetes, i alhora, Ell és el profeta per excel·lència, l'enviat de Déu al món per mostrar Déu. Diu Jesús a Felip a Joan 14:9* «Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare. Com és, doncs, que dius: Mostra’ns el Pare?» i a Hebreus 1 llegim que Déu ha parlat pel seu Fill. Els versets 1-3 descriuen de manera clara i preciosa el paper de Crist el Profeta a la humanitat. «Després d’haver parlat Déu antigament, en diverses ocasions i de moltes maneres, als avantpassats per mitjà dels profetes, en aquests darrers temps ens ha parlat per mitjà del Fill, a qui ha establert com a hereu universal i pel qual també ha creat tot el que existeix. Ell és resplendor de la seva glòria i empremta de la seva essència, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, i després d’haver acabat la purificació dels pecats ha pres lloc a la dreta de la Majestat a les altures»
I al contrari que molts anomenats profetes en aquest món (Mahoma, Buda, Joseph Smith o qualsevol altre) El Gran Profeta es diferencia d'aquests en què Ell és Déu fet carn, que ha vingut a la Terra com a cent per cent Déu, i a la vegada cent per cent home, per parlar-nos d'ell mateix, perquè coneguem el Pare, perquè quan el veiem a Ell veiem el Pare.
Per això els jueus el rebutjaven, perquè Ell va declarar clarament la seva deïtat.Ningú més no pot afirmar aquesta veritat. Molts poden proclamar idees, però només Crist pot portar salvació veritable; només Crist salva.Ell és el protagonista de la Història de Nadal.A Ell sigui tota la glòria.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
6 DIC. 2024 · Els jueus esperaven el Messies, el rei que vindria a establir el seu regne etern.Des de quan esperaven? i com entenien que un rei etern vindria?Moltes profecies indicaven que el que havia de venir vindria de la llavor del rei David. A 2 Samuel 7:8*, Déu demana al profeta Natan que parli amb David: «Ara, doncs, digues al meu servent David: Així ha dit el Senyor Totpoderós: Jo t’he tret del pasturatge, de darrere els ramats, per fer-te príncep d’Israel, el meu poble; t’he guardat pertot arreu on has anat i he exterminat de davant teu tots els teus enemics, i t’he donat gran renom, com el nom dels més grans que hi pugui haver a la terra.» I diu «El Senyor també t’anuncia que ell t’edificarà una casa. I quan els teus dies s’hagin acomplert i jeguis amb els teus avantpassats, jo establiré després de tu el teu llinatge,» I al verset 16 «La teva casa i el teu regne seran refermats per sempre davant teu, i el teu tron restarà ferm per sempre més.»
Tot i que feia segles que el llinatge de David no havia regnat a Israel, sabien que el Rei dels jueus havia de venir. Per això els mags d'orient van arribar buscant el rei, com llegim a Mateu 2:2*, «i preguntaven: On és el rei dels jueus que ha nascut? Perquè hem vist el seu estel a l’orient i hem vingut a adorar-lo.»
Herodes, en sentir que els mags buscaven el rei que havia nascut a Betlem, sentint-se amenaçat pel que podria arrabassar-li el poder, va fer matar tots els homes menors de dos anys nascuts al poble de Betlem. Els pobres innocents van pagar la bogeria d'un rei desequilibrat que se sentia amenaçat pel veritable Rei Ungit.
Jesús, el rei dels jueus va viure sota l'autoritat dels seus pares, va servir amb humilitat els seus deixebles i els qui el necessitaven, i va predicar les bones noves del regne, ocupant-se dels negocis del seu pare Déu. Jesucrist, el Perfecte rei havia vingut a regnar com cap altre rei hauria regnat o regnaria.
Diu la carta als Hebreus, «Després d’haver parlat Déu antigament, en diverses ocasions i de moltes maneres, als avantpassats per mitjà dels profetes, en aquests darrers temps ens ha parlat per mitjà del Fill, a qui ha establert com a hereu universal i pel qual també ha creat tot el que existeix. Ell és resplendor de la seva glòria i empremta de la seva essència, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, i després d’haver acabat la purificació dels pecats ha pres lloc a la dreta de la Majestat a les altures» HEBREUS 1:1-3 BEC.
Quan Jesús va ser capturat i interrogat, Pilat sabia que aquest tenia una estranya autoritat que ell no arribava a entendre. «I Pilat li preguntà: “¿Ets tu el rei dels jueus?” Li respongué: “Tu ho dius.”» MARC 15:2 BEC. I quan va ser crucificat, llegim a Mateu 27:37* «Damunt del seu cap van posar escrita la causa de la seva condemna: “Aquest és Jesús, el rei dels jueus.”»
Les autoritats romanes, sense entendre el que estava succeint, van complir les profecies, i veiem així que la promesa del Messies rei es va complir perfectament, i el regne del cel ens ha estat obert per a aquells que amb fe busquem la glòria de Déu.
Llegim a Hebreus 1:8* «En canvi, del Fill diu: “El teu tron, oh Déu, és perpetu, i el ceptre de la rectitud és el distintiu de la teva reialesa.» Aquest text que deriva del Salm 45:6 proclama la grandesa de nostre Senyor Jesucrist. Aquest nadó que va néixer a Betlem no podia ser destruït per cap rei humà. El Rei Messies donaria la seva vida per salvar el món del seu pecat, i s'asseuria al tron a regnar. El seu ceptre d'equitat regna i regnarà eternament, i un dia tot genoll es doblegarà davant d'Ell.
I per què no doblegar-se des d'ara, reconeixent la seva excelsa majestat?Durant aquest nadal, adorem el Rei de reis, evitant les distraccions que ens puguin desviar del regne del cel.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
5 DIC. 2024 · «Llavors el Déu Etern digué a la serp: “Per haver fet això, seràs maleïda entre totes les bèsties i entre tots els animals feréstecs; sobre el teu ventre caminaràs, i menjaràs pols tots els dies de la teva vida. Faré que hi hagi enemistat entre tu i la dona, i entre la teva descendència i la seva descendència; aquesta t’aixafarà el cap i tu li atacaràs el taló.”» GÈNESI 3:14-15 BEC.
La llavor de la dona havia de ferir mortalment la serp, Satanàs. La serp havia guanyat la batalla, i l'home havia pecat, portant maledicció a la humanitat. Però aquí tenim la promesa que la llavor de la dona, és a dir, el Messies que havia de venir, feriria de ferida mortal la Serp. El regne del mal seria ferit al cap, deixant-lo condemnat a una mort inevitable.
Aquesta era la primera profecia del Messies, el que havia de venir a condemnar el pecat de manera rotunda i eterna. Quina mena de ser esperaven els jueus durant els segles que passarien des de la caiguda a l'hort d'Edèn fins que va arribar Crist?
Esperaven un alliberador, algú que els deslliuraria. «i llavors, tot Israel se salvarà, tal com diu l’Escriptura: Vindrà de Sió l’alliberador, apartarà la impietat de Jacob.» ROMANS 11:26 BEC. Aquest verset feia una referència al text a Isaïes 59:20 on el Senyor promet a Israel un alliberador, el que redimiria el poble d'Israel.
Tot i això, milers d'anys més tard, el Messies va venir al món en forma de nadó.Només alguns que van ser guiats per l'Esperit de Déu es van adonar que aquest nadó a l'estable, el petit indefens que jeia als braços de Maria era en realitat el Llibertador, aquell que feriria el cap de la serp de manera definitiva.
Fins i tot quan Jesús ja es va fer gran, molts no el veien com el Messies, com l'ungit enviat per Déu per salvar-los. Esperaven un rebel que anés en contra del govern que els dominava, i no obstant Jesús no va actuar com a tal. Pagava els seus impostos i se sotmetia a les autoritats. Només el veiem amonestant els líders religiosos que no vivien com Déu volia. Fins i tot veiem que els seus deixebles esperaven que actués d'una altra manera quan es va acostar l'hora de la seva mort. A Mateu 16: 21-27* llegim: «Des d’aleshores Jesús, el Crist, va començar a explicar als deixebles que havia d’anar a Jerusalem i patir molt a mans dels ancians, dels principals sacerdots i dels mestres de la Llei, ser mort i ressuscitar el tercer dia. Llavors, Pere el prengué a part i es posà a fer-li retrets: “De cap manera, Senyor! No et passarà res d’això!” Però Jesús es girà i digué a Pere: “Fuig del meu davant, Satanàs! M’ets un entrebanc, perquè no tens al pensament les coses de Déu, sinó les dels homes.” Tot seguit, Jesús digué als seus deixebles: “Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i em segueixi. Perquè qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà; en canvi, qui perdi la seva vida per causa meva, la trobarà. Perquè, quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer si perd la seva vida? Què podrà donar l’home a canvi de la seva vida?»
Pere li diu que pensi en si mateix, i que eviti aquesta humiliació. Però Jesús li parla efusivament, “Fuig del meu davant, Satanàs! M’ets un entrebanc, perquè no tens al pensament les coses de Déu, sinó les dels homes.” Pere, penses com un que té la vista en les coses de la terra; ocupa't dels assumptes celestials! Jesús l'insta no a preocupar-se del benestar terrenal, sinó a ocupar-se dels negocis de dalt.
Veiem que al final del verset 26 no semblava que parlava el Llibertador que esperaven. Però al proper verset els recorda que l’hora de l’alliberament ve. «Perquè el Fill de l’Home ha de venir en la glòria del seu Pare, amb els seus àngels, i llavors pagarà a cadascú segons el seu comportament.» MATEU 16:27BEC.
El dia arribaria que es presentaria com a victoriós, però aquest no era el moment.Crist, ja penjat a la creu del Calvari va rebre les paraules dubtoses dels qui observaven: «La gent s’estava dreta mirant-s’ho. També les autoritats, que se’n burlaven dient: “N’ha salvat d’altres; que se salvi ell mateix, si és el Crist de Déu, l’elegit!”» LLUC 23:35 BEC.
Com? l’alliberador, el Salvador no es podia salvar a si mateix? És clar que podia, si això hagués estat el que volia. Però la seva missió era salvar el seu poble dels seus pecats.Mateu 1:21* «Tindrà un fill i li posaràs de nom Jesús, perquè ell salvarà el seu poble dels seus pecats.»
La seva missió en aquesta terra no era salvar-se a si mateix, ni salvar el poble dels governants d'aquest món. La seva missió anava molt més enllà. Era salvar el seu poble de l'opressió del pecat, i això ho va aconseguir a través del seu sacrifici perfecte a la creu. I com ja hem vist a Mateu 16:27, vindrà en glòria per declarar La seva victòria sobre el maligne.
És en aquesta esperança santa que ens acostem a Nadal joiosos de saber que el Llibertador ja ha vençut la serp.La victòria és segura.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
4 DIC. 2024 · Els llums de Nadal ja il·luminen els carrers.Els espectacles de llum són preciosos, i et fan sentir l'ambient nadalenc.Moltes persones viatgen a altres ciutats per gaudir dels dissenys i diria que tots a casa nostra tindrem almenys una tira de llums nadalenques per anunciar que nosaltres també gaudim l'esperit del Nadal. I potser et preguntes, per què tant enrenou i tanta despesa en llums? Què té a veure això amb el Nadal? En realitat, els llums de què he estat parlant, gairebé res, però sí que és cert que el primer Nadal, Déu va fer servir els estels del cel per il·luminar l'escena de la nativitat. Els mags van seguir l'estrella que els va portar a qui brillava per si mateix, perquè Ell és la llum del món.
Aquest estel etern, el protagonista del Nadal, no va aparèixer en primer lloc en un pessebre a Betlem. Heu parat a pensar que Jesús és i ha estat des de l'eternitat?Al principi de la creació, a Gènesi 1:1, quan Déu va crear el cel i la terra, Crist ja hi era. Fixa't en el llenguatge paral·lel d'aquests dos textos a Joan 1 i Gènesi 1.«Al principi ja existia el Verb, i el Verb era amb Déu i el Verb era Déu. Aquell, al principi, era amb Déu. Tot va ser creat per ell i sense ell no existiria res del que existeix. En ell hi havia la Vida, i aquesta Vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en les tenebres, i les tenebres mai no l’han poguda apagar.» JOAN 1:1-5 BEC.
Al principi, Ell ja era la llum.
«En el principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’abisme i l’esperit de Déu planava per damunt les aigües. I Déu digué: “Que hi hagi llum”; i hi hagué llum.» GÈNESI 1:1-3 BEC.
El que és la llum, va dir “sigui la llum”, i la llum va ser.
Milers d'anys després de la creació de l'univers, la LLUM del món va venir a la terra en forma de nadó, naixent d'una verge, vivint en aquest món amb les dificultats que enfronten cadascú aquí a terra, però sense pecat.
Llegim a Filipencs 2: 6-10* «Ell, tot i que era de condició divina, no va considerar la seva igualtat amb Déu com un dret irrenunciable, sinó que ell mateix es va fer no res i prengué la condició d’esclau. Un cop fet semblant als homes, i externament trobat com humà, s’humilià ell mateix i es féu obedient fins acceptar la mort, però una mort de creu. Per aquest motiu, precisament, Déu l’exalçà eminentment i li donà el Nom que està per damunt de tot altre nom, perquè en el Nom de Jesús tots els éssers del cel, la terra i l’abisme dobleguin els genolls,»
Déu mateix va venir en forma humana per morir al nostre lloc, pagant el preu del nostre deute perquè puguem sortir de les tenebres i venir a Ell, la llum del món. Diu el text que havent estat obedient a Déu fins a la mort, Déu Pare el va exaltar eminentment, victoriós sobre la mort, I a Ell adorarem cadascú de nosaltres.
El que és més bonic del missatge del Nadal és que “la llum dels homes” a Joan 1 és el mateix que va crear la llum al món, i el mateix que avui està oferint llum que pot dissipar qualsevol tenebra a la teva vida.
Quines tenebres t'atemoreixen?Malaltia? Mort? Deutes? Vicis? Conflictes? Inquietuds?Saps que pots anar a aquell que és la LLUM del món?Diu Joan que les tenebres no es resisteixen contra Ell.Al principi de la creació d'aquest món la llum que Ell va donar dissipà les tenebres.Així ara quan Crist porta llum a una vida, no hi ha lloc per a les tenebres en el cristià.Que la llum de Crist brilli de tal manera en el teu ésser que no hi hagi tenebres en cap racó de la teva vida.
Quan vegis els llums nadalencs, recorda a qui és la llum del món.Gaudim aquest Nadal de la Llum Veritable deixant que ilumini i porti sentit a tot el nostre ésser.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
3 DIC. 2024 · Som a la primera setmana d'aquest darrer mes de l'any.Voldria que aquests dies que ens porten cap a la celebració del naixement de Jesús serveixin de preparació per a una celebració digna d'aquestes vacances que la gent al nostre voltant celebra en la gran majoria dels casos sense un ple coneixement del veritable significat del Nadal.
Preparem-nos perquè siguem nosaltres de les persones privilegiades que arribem a gaudir i celebrar aquest esdeveniment històric tan especial d'una manera digna i plena.
Aquest primer dia examinarem el passatge d'Isaïes 9:6, el qual descriu el Messies que havia de venir. Segles abans del naixement de Crist a Betlem, ja teníem la profecia d'aquell que vindria a portar pau a la terra. Isaïes 9:6* diu així: «Perquè ens és nat un infant, ens és donat un fill i el principat reposarà sobre la seva espatlla; i serà anomenat “Admirable, Conseller, Déu Fort, Pare Eternal, Príncep de Pau.”»
PAU. Pau és una paraula que se sent com a desig de molts durant tot l'any, i especialment en aquesta època del Nadal. Desitjos de pau al món, pau a casa meva, pau a la feina, o un simple “que em deixin en pau una estona!”Què té la pau que tant ens atrau? A ningú no li agrada viure en constant conflicte.Hi ha una infinitat de queixes i denúncies per conflictes; veiem conflictes a la feina, conflictes a la família, conflictes amb els amics, i ni què parlar dels conflictes en l’ambit mundial. Però potser a l'arrel de tots els conflictes hi ha els conflictes interns. És en aquestes dates quan molts, sense trobar sentit a la seva vida i farts de cercar una pau interior que no aconsegueixen trobar busquen acabar la seva existència, pensant que així finalment trobaran la pau. Això no obstant, no és mai el camí a la pau.
Déu ja ha proveït la Pau que pot transformar la vida d'un mateix i la vida dels del voltant, i que algun dia arribarà a portar veritable pau al món. I tanmateix, ens resistim a la Pau que Déu ja ha donat. Volem pau, però no la que Déu dona. Al llibre del profeta Isaïes llegim que no hi ha pau sense Déu. «No hi ha pau per als impius, diu el meu Déu.»ISAÏES 57:21 BEC. Els impius són aquells, que com la mateixa paraula indica, viuen sense Déu.
Déu fet carn va venir a la Terra per fer possible la pau. Es presenta a si mateix com el Príncep de Pau. Els humans hem rebutjat el Déu Creador des del principi, intentant viure la vida sense Déu. Però Déu, en el seu amor etern i misericòrdia va venir per restaurar la pau entre la creació desviada i el Creador.
Jesús va néixer per morir a la creu. La mort a la creu és el que cadascú de nosaltres hauríem d'haver pagat pel nostre pecat, però Crist, l'únic que mai no va pecar, va concloure el deute de cadascun de nosaltres, els transgressors. Però no es va quedar mort; va ressuscitar el tercer dia, victoriós sobre la mort i el mal.
Això ho va fer perquè tots els qui confien en Crist puguin gaudir de la Pau amb Déu.Ho creguis o no, aquesta pau va més enllà de la nostra comprensió.És aquesta pau personal amb el Príncep de Pau la que ens permet tenir pau amb nosaltres mateixos, amb els nostres familiars i amb tots els que ens envolten. Aquesta pau va des de l’interior i s’estén als altres.
Aquest Nadal, això és el que et desitjo, la pau de Déu que supera tot enteniment.Desitjo que coneguis el Príncep de Pau.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
2 DIC. 2024 · Hem arribat al final del llibre d’Apocalipsi. Des que vam començar aquest viatge a través de la Bíblia, hem contemplat Déu i descobert la seva bona voluntat per a la humanitat. Hem vist que ens va crear perquè tinguéssim comunió amb ell. Però aquesta comunió va ser arruïnada quan l'home va voler escollir el seu destí.
Així com l'àngel Satanàs s'havia rebel·lat contra Déu, volent ser ell mateix un déu, l'ésser humà menyspreà la voluntat de Déu per seguir la seva pròpia.
La Paraula de Déu ens presenta Jesucrist des del Gènesi fins a l'Apocalipsi, mostrant a la humanitat el pla de rescat que Déu ofereix. Una vegada i una altra hem vist com malgrat l'amor i la paciència de Déu, tots, fins i tot els que estimem Déu, caiem en el parany de la vella serp, volent el control que només pertany a Déu, però Crist, l'Anyell, sempre ha estat, oferint salvació a tothom que la demana.
Al final del llibre d'Apocalipsi llegim com Déu establirà un regne etern, en què no existirà el mal ni el patiment. La descripció d'aquest nou cel i aquesta nova terra en aquests darrers capítols ens recorda el món que Déu va crear al principi.
Explica Joan: “Llavors em va mostrar el riu d’aigua de vida, transparent com el cristall, que sortia del setial de Déu i de l’Anyell. Al mig del carrer gran, a banda i banda del riu, creix l’arbre de la vida, que dona fruit cada mes, és a dir, dotze collites l’any; i les fulles de l’arbre serveixen de remei a les nacions. I ja no hi haurà més prohibicions. Allà hi haurà el setial de Déu i de l’Anyell, i els seus servents el serviran, el veuran cara a cara i portaran el seu nom escrit al front. Ja mai més no hi haurà nit, ni els caldrà més la llum artificial ni la natural del sol, perquè el Senyor Déu els il·luminarà; i regnaran pels segles dels segles.” (22:1-5*).
Aquesta nova creació s'assembla a l'hort on Déu va posar l'ésser humà al començament de la creació. Tot i això, aquí no habitarà només una família, sinó que les multituds que han confiat en Crist gaudiran aquest paradís per l'eternitat.
Al principi, l'home vivia a un hort envoltat per rius, on hi havia tota mena d'arbres, on Déu venia i passejava amb ells diàriament, i l'home i la dona portaven la imatge de Déu. I aquesta ciutat celestial que descriu Joan a Apocalipsi, té el riu que brolla del tron de Déu, i a un costat i a l'altre del riu l'arbre de Vida que dona un fruit diferent cada mes de l'any. Ja voldria jo un arbre així a casa meva! I a sobre, les fulles curaran totes les malalties. Aquest era el pla de Déu per a la seva creació original. Déu ens va crear perquè poguéssim gaudir d'Ell i dels seus regals. Quants milers d'anys hem desaprofitat per la nostra rebel·lió! Però Déu, que és gran en misericòrdia, ha orquestrat els esdeveniments per portar justícia a la Terra. Per què no abans? Per què tant de patiment? El qui confia en ell per a salvació, veurà el seu rostre, i aleshores, si aquests dubtes no han estat dissipats a la llum de la seva glòria, podrem demanar-li que resolgui qualsevol dubte, així com eixugarà tota llàgrima que fins allà arribi, perquè allà “i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat. (21:4*)
I qui podrà gaudir d'aquesta nova llar?
Als versets 7 i 8 del capítol 21, Joan va sentir l'àngel dir: “El qui triomfi heretarà tot això i jo seré Déu per a ell, i ell serà un fill per a mi. Però per als covards, els incrèduls, els corromputs, els homicides, els fornicadors, els malèfics, els idòlatres, i per a tots els falsaris, la seva part serà el llac de foc, que és la segona mort”*.
Al verset 27* llegim “Però res d’immund no hi podrà entrar, ni els idòlatres, ni els falsaris, sinó que només hi entraran els qui estan inscrits al llibre de la vida que té l’Anyell”.
Ens diu el text els que no hi entraran, tots els qui van triar altres coses sobre Déu aniran al llac de foc i sofre.
I el text confirma que els que estiguin inscrits al llibre de la vida entraran a la ciutat, i que els vencedors heretaran totes les coses.
Al verset 6, El Senyor Jesús afegí: “És cosa feta. Jo sóc l’Alfa i l’Omega, el principi i la fi”.
La darrera vegada que vam veure Crist dir “és cosa feta” va ser a la creu del Calvari, quan voluntàriament va donar la seva vida per salvar tots els que entraran a habitar en aquesta nova creació. Al verset 6 diu també “Al qui tingui set li permetré que begui de franc de la font d’aigua de la vida.” Com llegim als evangelis (Joan 4:14), Jesús continua donant la seva aigua viva a tothom que té set i té necessitat.
Aleshores, fins a quin punt ens podem declarar vencedors els hereus, com diu el text? Òbviament no vencem pels nostres propis mèrits. Una vegada més, els vencedors són aquells que han posat la seva fe a l'Anyell, els que han estat inscrits al llibre de la vida de l'Anyell.
A tots nosaltres, Déu ens declara vencedors en el nom d'aquell que ens va estimar i va donar la vida per nosaltres (Romans 8:37). I per als qui hi confien, “no hi haurà més maledicció” (22:3-5).
A l'Edèn, Adam i Eva vivien gaudint de les benediccions del seu Creador fins que van escoltar la veu de la serp antiga i van decidir deixar Déu per seguir el seu propi camí. Aquí va entrar la maledicció al món, ens recorda Pau a Romans. Per un home, Jesús, vingué al món l'antídot a aquesta maledicció generalitzada. Crist va portar salvació que pot ser per a tothom que la desitgi, però la maledicció generalitzada serà present al món fins aquell dia en què el mal serà radicat eternament. En la nova creació dels redimits per Crist ja no hi haurà més maledicció. “Allà hi haurà el setial de Déu i de l’Anyell, i els seus servents el serviran, el veuran cara a cara i portaran el seu nom escrit al front.”( 22:3-4*).
Com a redimits per l'Anyell, tindrem totes les nostres necessitats satisfetes. “Ja mai més no hi haurà nit, ni els caldrà més la llum artificial ni la natural del sol, perquè el Senyor Déu els il·luminarà; i regnaran pels segles dels segles.” (22:5*)Joan acaba el llibre anunciant la vinguda imminent de Crist. “L’Esperit i l’Esposa (que és l’església) diuen: ‘Vine!’ El qui ho escolti, que digui: ‘Vine!’ Qui tingui set, que vingui; el qui vulgui, que prengui de franc l’aigua de vida.” (22:17*).
Aquí ho tenim, una invitació oberta, no només per gaudir Crist en aquesta vida, sinó també per pertànyer als habitants d'aquesta promesa casa celestial. La condició només és reconèixer la nostra set, i voler prendre de l'aigua viva que se'ns ofereix.
Als evangelis llegim que tot aquell que veu la seva necessitat de Crist i demana per fe que aquest la supleixi, té vida eterna. Penediment i fe són l'únic requisit, perquè l'obra ja es va fer al Calvari. És cosa feta!
Diu Jesús a Joan 4:14*: “però el qui begui de l’aigua que jo li donaré ja no tindrà set mai més, sinó que l’aigua que jo li donaré esdevindrà dintre seu un doll d’aigua que brollarà per a donar-li vida eterna”.
Havent sentit allò que Déu ha parlat a la seva Paraula, reconeixeràs la teva set i demanaràs a Crist que et doni de l'aigua viva?
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
29 NOV. 2024 · Als capítols 17-20 d'Apocalipsi llegim sobre la derrota del sistema de l'Anticrist, el regne mil·lenari de Crist i la victòria final de l'Anyell. El capítol 17 comença amb l'anunci de la destrucció de Babilònia, amb la qual l'Anticrist i els seus seguidors s'havien engrandit, participant de pecats contra la santedat de Déu. La descriu Joan com “Una dona que cavalcava en una bèstia de color escarlata, plena de títols blasfems, que tenia set caps i deu banyes. La dona anava vestida de porpra i grana, i enjoiada amb or, pedres precises i perles; tenia a la mà una copa d’or plena de les abominacions i brutícies de la seva prostitució. Sobre el front duia una inscripció enigmàtica: Babilònia, la gran, mare de les prostitutes i de les abominacions de la terra.” APOCALIPSI 17:3-5*. La descriu el verset 18 com “la gran ciutat que regna sobre els reis de la terra”, donant a entendre que exerceix influència sobre els governants de tot el món. Va veure Joan que venia muntada sobre el drac, que si recordes, és Satanàs, la serp antiga. En aquests temps, Satanàs portarà als seus lloms a aquesta institució descrita aquí amb abillament ostentós i “embriagada de la sang dels sants.” A aquesta se li atribueixen crims contra els cristians, referint-se a aquells que han perdut la vida per causa de l'evangeli. I ens diu Joan que està asseguda sobre set muntanyes, i set reis.
Són molts els que han intentat assignar la identitat d'aquests personatges a persones i entitats de la nostra esfera mundial. En els temps que es va escriure l'Apocalipsi, l'Imperi romà dominava el món. Molts van creure que aquest era el rei actual de què parlava el text i el que estava per venir vindria aviat. A cada segle s'ha pensat que aviat arribaria el moment del compliment, però Déu encara continua donant oportunitat al pecador per penedir-se'n.
En els nostres dies també podríem entendre que el temps de la fi és a prop. És cert que a les Escriptures veiem que el govern de l'Anticrist tindrà influència global, però també és veritat que durant dècades, o podríem dir segles, han estat molts els que han pensat que diferents institucions globalistes com la Unió Europea, les Nacions Unides o el nou ordre mundial de què parlen els polítics actuals poden ser el compliment d'aquestes profecies.
La veritat és que la nostra societat va en la direcció d'unificar criteris mundialment, però no podem afirmar amb seguretat que aquest és el moment del compliment de la profecia d’Apocalipsi. Déu ens diu que vindrà com a lladre a la nit, però al mateix temps, ens dona senyals perquè notem que la fi és a prop.
Llegim al capítol 17 que deu reis vindran amb un mateix propòsit, i recolzaran el govern de l'Anticrist, que rebrà el poder de tota la terra. Veiem també que Babilònia, la ciutat que els ha fet rics, serà destruïda en una hora. Déu farà que això passi, encara que no sabem si serà per un desastre natural o per obra humana. La veritat és que avui dia no ens costa imaginar, amb l'armament existent al món, com això podria arribar a succeir tal com ho narra el llibre.
Després de la caiguda de Babilònia, l'Anticrist i els seus vassalls pensaran que la victòria és seva. Però ens narra Joan al capítol 19 que va sentir “al cel una cridòria com d’una gran gentada que clamava: “Al·leluia! La victòria, la glòria i el poder són del nostre Déu,”(19:1*) “Al·leluia! El Senyor, el Déu de l’univers, ha instaurat el seu Regne. Alegrem-nos-en i celebrem-ho, doneu-li glòria. Ha arribat l’hora de les noces de l’Anyell, i la seva esposa ja està engalanada.” Apocalipsi 19:6-7 BCI.
“Aleshores un cavall blanc va entrar a l'escena que Joan contemplava, seguit d'un exèrcit celestial; i el qui muntava el cavall “es deia Fidel i lleial, perquè obra en justícia quan jutja i guerreja” (19:11*). Aquest sí que era el genuí vencedor, no com aquell cavall blanc del primer segell. Vindrà amb la roba tenyida en sang, però no és la sang d'un altre, sinó la seva pròpia, ja que la seva sang és la que ha donat la victòria sobre la mort i el pecat. Aquest és el Verb de Déu que Joan havia presentat al primer capítol de l'evangeli. “Al mantell i sobre la cuixa porta aquesta inscripció: REI DE REIS I SENYOR DE SENYORS.”(19:13-16*).
Van venir davant seu reunits la bèstia, i els reis de la terra amb els seus exèrcits, per guerrejar contra el que muntava el cavall, i contra el seu exèrcit. Però l'exèrcit de Crist els va vèncer, “la bèstia fou capturada, i també el fals profeta que havia obrat prodigis sota la seva autoritat, i amb els quals havia enganyat els qui acceptaven la marca de la bèstia i els qui adoraven la seva imatge; tots dos foren llançats de viu en viu al llac de foc atiat amb sofre. Els restants foren morts amb l’espasa del qui muntava dalt del cavall, (19:19-21*).
En aquest punt pensaríem que això marcaria la fi del maligne, Satanàs, però llegim al capítol 20 que aquest no és destruït en aquesta escena, sinó capturat i lligat durant mil anys, temps en què Crist mateix regnarà a la terra. Aquells que hagin estat fidels a Déu, no prenent la marca de la bèstia, podran gaudir un govern just on el mal no regna. Però llegim que després de mil anys, Satanàs serà deixat anar, i molts el tornaran a seguir.
Per molt increïble que sembli, després de tenir un sistema bo i just ja establert, la gent s'haurà oblidat de tot el mal que havia portat el caos al món al cap de mil anys. Quan Satanàs sigui deixat anar, vindrà i enganyarà els regnes i ens diu el verset 9 que “Es van aplegar al llarg i a l’ample de la terra i van assetjar el campament del poble sant i la ciutat estimada, però va baixar foc del cel i els va devorar, i el diable que els enganyava fou llançat al llac de foc atiat amb sofre, on havien estat llançats també la bèstia i el fals profeta, i seran turmentats nit i dia pels segles dels segles.” (20:10*).
Aleshores el gran judici del tron blanc tindrà lloc, i tots els habitants de tota la terra i de tots els temps es presentaran davant del gran tron, i seran tots jutjats, cadascun segons les seves obres, però per les seves obres ningú serà declarat just.I ens diu Joan que “Per últim, la Mort i el seu Reialme van ser llançats al llac de foc. En això consisteix la segona mort, en el llac de foc. I si algú no es trobava registrat al llibre de la vida, era llançat al llac de foc.” (20:14-15*).
Aquest és el llac de foc que alguns volen negar, pensant que Déu no podria enviar ningú a aquest lloc. Però un cop més, si som honestos en llegir el que Déu ha mostrat a la Bíblia, arribem a la conclusió que el caràcter Sant de Déu no pot permetre que el mal segueixi i segueixi per l'eternitat. Només quan el maligne i tots els que el segueixen al seu cor siguin tirats al llac de foc podrem dir que el mal que ha turmentat la humanitat durant segles i segles ha estat radicat per sempre.
Com hem vist, ni mil anys de cadena perpètua del maligne no podrà aconseguir que els humans busquin la bondat de Déu. Sens dubte, com expressa la Paraula, el mal no és només a Satanàs, sinó que és a cadascun de nosaltres, i no n'hi ha just ni un. Només Crist, l’anyell redemptor, el Fidel i Veritable, Rei de Reis i Senyor de Senyors que vindrà triomfant sobre el mal, és veritablement just. Ell, com llegim a l'escena celestial, és l'únic digne de portar el judici sobre la terra, i establir-ne el regne etern. I tenim la certesa que ho farà. La victòria de Crist és segura, i aquells que el seguim gaudirem la victòria eterna amb Ell.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
Reflexos de la seva glòria és un programa que té com a objectiu compartir els ensenyaments de les Escriptures, celebrant la glòria de Déu, amb el desig de reflectir-ne el...
mostra más
Reflexos de la seva glòria és un programa que té com a objectiu compartir els ensenyaments de les Escriptures, celebrant la glòria de Déu, amb el desig de reflectir-ne el caràcter amb cada ensenyament.
mostra menos
Información
| Autor | David y Maribel |
| Organización | David y Maribel |
| Categorías | Cristianismo |
| Página web | - |
| davidnmaribel@gmail.com |
Copyright 2024 - Spreaker Inc. an iHeartMedia Company
