En el món de l'ensenyament defensem que és millor ensenyar en positiu que en negatiu. Si podem establir normes clares amb reforç positiu, és molt més agradable que haver d'establir conseqüències per a comportaments indesitjables. Moltes vegades els advertiments negatius porten comportaments inadecuats. Recordo que l'àvia del meu marit explicava una anècdota de quan ensenyava a nens de preescolar. Era un dia molt fred amb temperatures sota zero, així que l'advertiment als nens va ser “no toqueu el reixat amb la llengua, perquè es pot quedar enganxada.” Per descomptat, com pots imaginar, diversos nens van decidir fer allò que se'ls havia dit que no fessin i va caldre rescatar-los tirant una mica d'aigua tèbia sobre el metall i la llengua.
Som així els humans. En lloc de fer allò que se'ns diu que és bo, volem provar allò que se'ns assegura que no ho és. Per això les prohibicions les portem malament en general.

Déu sap això, per descomptat. Pot ser que sigui per això que comença donant les benediccions de l'obediència. Els promet prosperitat, protecció, compte, i una terra amb recursos de sobres per al poble.

Levític 26 3-4 ens diu «Si seguiu els meus estatuts, si guardeu els meus manaments i els poseu en pràctica, us enviaré les pluges al seu temps, la terra donarà el seu producte i els arbres produiran el seu fruit.» LEVÍTIC 26:3-4 BEC

A més els promet que habitaran segurs a la terra i tindran la presència de Déu,
«Faré la meva estada enmig vostre, i dintre meu no hi haurà aversió a vosaltres. Jo caminaré enmig vostre i seré el vostre Déu, i vosaltres sereu el meu poble.»
LEVÍTIC 26:11-12 BEC

Qui és aquest que els promet tot això?, ni més ni menys que Déu mateix!, el que els va treure d'Egipte perquè ja no servissin a Faraó i diu el text perquè poguessin “caminar amb el rostre alçat.”

Ja al capítol 18:5 havia dit «Per tant, guardareu els meus estatuts i els meus preceptes; l’home que els practiqui viurà per ells. Jo, el Senyor.»
LEVÍTIC 18:5 BEC

I a Levític 20:7-8 «Santifiqueu-vos, doncs, i sigueu sants; perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu. Guardeu els meus preceptes i compliu-los. Jo, el Senyor, sóc qui us santifico.»
LEVÍTIC 20:7-8 BEC

I què era el que havien d'obeir? Comença, en primer lloc, amb un repàs d'alguns manaments de les taules que va portar Moisès:

“No fareu per a vosaltres ídols, ni escultura, ni us aixecareu estàtua, ni posareu en la vostra terra pedra pintada per a inclinar-vos a ella; perquè jo soc Jehovà el vostre Déu. Guardeu els meus dies de repòs, i tingueu en reverència el meu santuari. Jo Jehovà.”

Déu pren molt de debò la idolatria. El poble ja l'havia fet una vegada a Sinaí, creant una imatge de Déu a la qual adorar. Déu els recorda que això no li honra. Al contrari, és desobediència directa a la seva voluntat. Ell desitja que es mantinguin sants en reverència a Ell, però no vol que es facin cap mena d'imatge per a adorar.

L'altre manament que Déu els recorda és el de guardar el dia de repòs. El temps amb el Senyor és una cosa valuosa que Déu no està disposat a sacrificar. És el seu desig que guardem temps de qualitat per a comunió amb ell en La seva Paraula. Durant el dia de repòs, el poble no havia de fer res per a si mateixos, sinó dedicar-ho a les coses de Déu.

Déu continua enumerant per al poble lleis de consagració per a mantenir-se purs davant d’Ell, però Déu no sols dona les normes i promeses d'obediència.

També sap que els ha d'advertir que desviar-se de la zona de benedicció comporta tristesa, conflictes i sofriments innecessaris dels quals es penedirien per molt de temps.

El fet de mantenir-se purs significava que havien d'apartar-se de les coses en les quals s'havien corromput les nacions que habitaven la terra on anaven a entrar. Els diu que “la terra va vomitar els seus habitants,” parlant de pobles que deixarien d'existir per la corrupció. (Levític 18.24-25)

Déu els adverteix del que ocorreria si desobeïen les lleis de Déu: diu “Faré desertes les vostres ciutats, i assolaré els vostres santuaris, i no oloraré la fragància del vostre suau perfum. Assolaré també la terra, i s'esbalairan per això els vostres enemics que en ella habitin; i a vosaltres us escamparé entre les nacions, i desembeinaré espasa darrere de vosaltres; i la vostra terra estarà assolada, i desertes les vostres ciutats.”

Això ens fa pensar en la persecució que el poble d'Israel ha sofert a través de la història. Però saps, el més preciós, és que Déu acaba el llibre dient-los, que encara que sap que faran allò que Ell els ha advertit de no fer, Déu no permetrà que les conseqüències siguin irreparables. Els ofereix el perdó per endavant.

Diu Levític 26 «Llavors confessaran la seva iniquitat i la iniquitat dels seus pares, i la seva prevaricació comesa contra mi. Perquè es van enfrontar a mi, també jo m’enfrontaré a ells i els duré a la terra dels seus enemics. Si llavors el seu cor incircumcís es doblega i accepten el càstig de la seva iniquitat, jo em recordaré del meu pacte amb Jacob, del meu pacte amb Isaac, i recordaré el meu pacte amb Abraham; i em recordaré de la terra.
Però la terra haurà estat abandonada per causa d’ells i haurà gaudit dels seus dies de repòs, durant la desolació de la seva absència, i ells expiaran la seva iniquitat per haver menyspreat les meves lleis i haver avorrit els meus estatuts del fons de l’ànima. Malgrat això, durant el seu exili en la terra dels seus enemics, no els rebutjaré ni els avorriré fins a l’extermini, anul·lant el meu pacte amb ells, perquè jo sóc el Senyor, el seu Déu, sinó que em recordaré, a favor seu, del pacte amb els seus avantpassats, els qui vaig treure de la terra d’Egipte a la vista de les nacions per tal de ser el seu Déu. Jo, el Senyor.”»
Levític 26:31-36, 38, 40-45

Un diria que un poble que ja ha experimentat benedicció i calamitat triaria seguir les pautes del Sant i Just Déu i evitar els sofriments de la desobediència.

El poble de Déu surt de Sinaí per a anar cap a la terra de la promesa.
Ens endinsem al llibre de Nombres, on veurem que el poble desconfia de Déu i acaba fent d'un viatge que hauria d'haver durat un parell de mesos, quaranta anys de vida en el desert. Es diu aviat.
Què va causar aquesta demora?
Quines lliçons aprendrien pel camí?
Es cansaria Déu d'ells?

Et convido a llegir amb mi el llibre de Nombres per a aprendre més de Déu i la seva relació amb l'ésser humà.
Que a través de l'estudi de La seva Paraula el puguis conèixer millor.