La celebració de la pasqua commemorava l'alliberament del poble d'Israel d'Egipte. L'última nit a Egipte, cada família havia immolat un anyell i havien utilitzat la seva sang per a marcar els dos brancals de la llinda de la casa perquè el primogènit de la família estigués fora de perill. Llavors la carn havia estat rostida per a menjar-se en família a la nit amb pans sense llevat. Aquella mateixa nit havien sortit d'Egipte alliberats per la mà de Déu.

Un any després, a la muntanya Sinaí, veiem al poble celebrant la pasqua per segona vegada, en el primer mes de l'any i en el dia 14, com Déu l'havia establert a Èxode 12:24-28.

Déu els havia dit:
“Guardareu això per estatut per a vosaltres i per als vostres fills per sempre. I quan entreu a la terra que Jehovà us donarà, com va prometre, guardareu aquest ritual. I quan us diguessin els vostres fills: Què és aquest ritual vostre?, vosaltres respondreu: És la víctima de la pasqua de Jehovà, el qual va passar per sobre de les cases dels fills d'Israel a Egipte, quan va ferir als egipcis.”

Quan els seus fills els veiessin celebrar aquesta festa, podrien recordar-los el que Déu havia fet per ells, rescatant-los de l'esclavitud d'Egipte a una vida de llibertat en Déu. Que important és tenir celebracions que ens recorden com Déu ens ha salvat, ens ha cuidat, o ens ha beneït. Fem bé de celebrar les bondats de Déu davant dels nostres fills perquè sàpiguen que servim a un Déu gran i bo.

Això ho podien fer els estrangers també, aquells egipcis que havien cregut la Paraula de Déu i s'havien unit al poble d'Israel. La seva fe es demostrava en la celebració de la Pasqua que Déu havia establert. A Nombres 9:14 Déu els diu que aquesta celebració anual de la Pasqua que simbolitzava la salvació a través de l’Anyell la celebrarien també aquells que s'havien unit al poble d'Israel. Havia dit, “un mateix ritual tindreu, tant l'estranger com el natural de la terra.”

Durant una setmana, tot el poble menjaria pa sense llevat. A la primera Pasqua no havien tingut temps que la massa fermentés.

Veiem més tard en el llibre de Deuteronomi 16:3 que els recorda:
«No hi podràs menjar pa fermentat: durant set dies menjaràs pans àzims (el pa d’aflicció, perquè fugint precipitadament vas sortir d’Egipte), a fi que, mentre visquis, guardis memòria del dia que vas sortir de la terra d’Egipte.» DEUTERONOMI 16:3 BEC

Fins al dia d'avui els jueus celebren la pasqua amb pa sense llevat. No havia d'haver-hi llevat a la casa durant tota la setmana. El poble havia de celebrar la pasqua en un estat de puresa. El llevat sovint és utilitzat a la Bíblia per a representar el pecat. El poble havia d'assegurar-se que no havia pecat en el campament. Em fa pensar en la deterioració de les festes que avui dia es consideren religioses. Per desgràcia, trobem en elles tot el contrari a la puresa. Estan plenes de desenfrenament de tota mena, al punt que un s'oblida del que realment s'està celebrant.

Déu volia que el seu poble recordés l'obra de Déu en ells, i per a això, la celebració havia de fer-se en un estat pur. El poble sabia les lleis de la puresa. Déu havia comunicat clarament el procediment de neteja, incloent-hi dies de purificació i una ofrena per a tornar a estar pur una altra vegada. Nosaltres no tenim lleis de puresa. Una vegada hem estat netejades mitjançant la sang de Crist per la fe, quan pequem, sigui amb intenció, o a vegades sense, quan ens adonem del nostre mal, hem de venir en penediment a Déu. No és un ritual en què un sacerdot està involucrat, com en l'Antic testament. Déu ens diu a 1 Timoteu 2:5 que Jesucrist és “l’únic mitjancer entre Déu i els homes” Així que, per què viure en pecat no perdonat? Anem al tron de Déu en el nom de Crist, amb confiança, cada vegada que veiem alguna cosa en la nostra vida que li desagrada, i així mantinguem-nos netes davant de Déu.

Si continuem amb el text, llegim que “va haver-hi alguns que estaven impurs a causa de mort, i no van poder celebrar la pasqua aquell dia; i van venir davant de Moisès i davant d’Aaron aquell dia, i li van dir aquells homes: Nosaltres estem impurs per causa de mort; per què serem exclosos d'oferir ofrena a Jehovà al seu temps entre els fills d'Israel? I Moisès els va respondre: Espereu, i sentiré el que ordena Jehovà a vosaltres.”

Aquestes persones estaven impures, no perquè haguessin pecat o no s'haguessin preparat per endavant, però perquè algú pròxim a ells havia mort i havien hagut de tocar el cadàver. Quan algú del poble havia entrat en contacte amb mort, eren automàticament impurs. Aquestes persones volien obeir a Déu. Així que van venir a consultar la seva situació a Moisès.

Adonem-nos que Moisès no els deixa sense esperança, ni els diu el que a ell li sembla. Els demana que esperin per a poder consultar amb Déu. Com a líder del poble, Moisès reconeix que necessita consultar amb Déu. Això és actuar amb saviesa, a causa de la gran responsabilitat. En aquesta ocasió veiem a Moisès admetent que no té resposta per a aquesta situació, i aniria a consultar-ho amb Déu.

Nosaltres també podem anar a Déu quan algun problema o dubte es presenti. Abans d’intentar solucionar-ho soles o ignorar-ho, fem bé de prendre el temps de portar-lo al Senyor en oració, confiant que Ell donarà resposta.

Així va succeir a Moisès. Déu va disposar que aquestes persones podrien celebrar la pasqua un mes després, per a així poder complir amb les seves obligacions, purificar-se i podent obeir en la celebració de la pasqua.

La relació que ens ofereix Déu és preciosa. Accés directe al Pare a través de Crist, i la possibilitat de viure una vida santa, perquè Ell és Sant, i perquè Ell perdona a aquell que ve a Ell penedit. I com hem vist en aquesta última part, ofereix saviesa en els moments en què no sabem el pròxim pas. Una vegada més veiem a un Déu Sant, però alhora pròxim, que busca tenir comunió contínua amb mi i amb tu. Gràcies, Déu, pel teu amor.