A la conclusió de la carta als Corintis, Pau repassa l'evangeli pel qual confiem que un dia serem amb Déu. Aquest evangeli de salvació proclama que tothom qui creu en Jesucrist com a Salvador dels pecats és salvat, i passarà l'eternitat amb Déu. Aquesta esperança es basa en un fet històric molt important, la resurrecció de Crist dels morts.
“En primer lloc us he ensenyat allò mateix que jo vaig rebre ( diu Pau): que el Crist va morir pels nostres pecats, d’acord amb el que diuen les Escriptures. Que fou sepultat i que ressuscità el tercer dia, d’acord amb el que diuen les Escriptures.”1 CORINTIS 15:3-4*.
Les dades històriques ens confirmen que això va passar i no es pot refutar. Hi va haver una gran quantitat de testimonis oculars que van veure Jesús ressuscitat. El tercer dia el van veure els seus deixebles, i centenars el van veure abans de la seva ascensió al cel.
Déu ha promès que un dia tots els humans de tot arreu i tot temps compareixeran davant del tron ​​de Déu. Aquells els noms dels quals estiguin escrits al llibre de la vida passaran a una eternitat amb Crist, i aquells que van refusar creure en Crist en aquesta vida, passaran una eternitat de desoladora separació de Déu. Això pot semblar dràstic per a alguns, però Déu dona l'oportunitat de creure i gaudir d'Ell a cada persona durant el seu temps aquí a la Terra. 
Alguns de Corint no creien en la resurrecció dels morts. Pau exposa clarament el problema de no creure en la resurrecció, als versets 13 al 19:
“Aleshores, si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat, i si Crist no ha ressuscitat, en aquest cas, la nostra predicació és buida, i ho és també la vostra fe. A més esdevenim falsos testimonis de Déu, ja que hem testificat de part de Déu que ell va ressuscitar el Crist, el qui, de fet, no hauria ressuscitat si de veritat els morts no ressusciten. Perquè si els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat; i, si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe no té cap efecte, i encara esteu en els vostres pecats. Per consegüent, també els morts en Crist són perduts. Si l’esperança que tenim en Crist se centra només en aquesta vida, som els més desventurats de tots els homes.” 1 CORINTIS 15:13-19*.
Pau presenta un argument lògic que va així: si no hi ha resurrecció dels morts, Crist llavors no va ressuscitar. Si Crist no va ressuscitar, la nostra fe llavors no té sentit, i estem encara en els nostres pecats i condemnació perquè la nostra fe estaria basada en una mentida. Si fos així, llavors tots haurien de sentir pena de nosaltres. Entens aquest  raonament? Tot i això, aquest raonament no és real, perquè els fets són diferents. 
Crist va ressuscitar, i en tenim evidència. La segona part del capítol Pau exposa el següent argument oposat:
Crist va ressuscitar, i Ell va ser el primer dels que ressuscitarem. Així com Adam va morir i després tots tenim una cita amb la mort, com Crist va ressuscitar, tenim una cita per a la resurrecció.
“Cadascú, però, al seu torn: Crist com a primícia, després els qui són de Crist, el dia de la seva vinguda.”1 CORINTIS 15:23*. Aixó és el que passarà a la vinguda de Crist
“Tot seguit vindrà la fi, quan ell haurà lliurat el Regne a Déu, el Pare, i haurà destruït tota mena de sobirania, autoritat i poder. Perquè caldrà que ell regeixi fins que tots els enemics siguin posats sota els seus peus. El darrer enemic a ser destruït serà la mort,” 1 CORINTIS 15:24-26*.
Aquesta és la gran esperança del creient. Així com Crist va ressuscitar, ressuscitarem per a glòria quan el Senyor vingui. I quan això hagi passat, arribarà la fi del que ara es coneix i el començament d'una gloriosa eternitat per a aquells que hem confiat en Ell. I aleshores ja no hi haurà més mort, perquè el darrer enemic de Déu en ser destruït serà la mateixa mort. 
En un món on veiem la mort com una cosa trista i final, ens queda aquest consol. Per a aquells que viuen confiant en Crist, la mort és el pas a la glòria eterna amb Déu. A la darrera resurrecció, tots els que hi han confiat estrenaran un cos nou per gaudir durant tota una eternitat la presència del Salvador. Aquest cos no patirà cap malaltia, no s'envellirà, no agafarà pes ni caldrà suar per mantenir-lo en forma. Aquest cos que Pau anomena espiritual estarà lliure de corrupció. Estem segurs d'això:
“En un instant, en un batre d’ulls, quan toqui la trompeta final; perquè sonarà la trompeta i els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats. Perquè és necessari que aquest cos corruptible es revesteixi d’incorruptibilitat, i que aquest cos mortal es revesteixi d’immortalitat. I quan aquest cos corruptible s’hagi revestit d’incorruptibilitat i aquest cos mortal s’hagi revestit d’immortalitat, aleshores es complirà la paraula escrita: “La victòria s’ha engolit la mort. On és, oh mort, la teva victòria? On és, oh mort, el teu fibló?”1 CORINTIS 15:52-55*. La victòria final serà de Crist: “donem gràcies a Déu, que ens dóna la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.”1 CORINTIS 15:57*.
Beneïda esperança de glòria, en què podem basar tota la nostra confiança en Jesús. Viure aquesta vida per a Ell no és ni serà en va. És una esperança que ens portarà fins a la nostra salvació eterna.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana