L'apòstol Pau finalitza la seva primera carta als Corintis lligant els temes que ha tractat, animant els creients a buscar el suport dels que hi són per ajudar-los. Entre aquests, trobem Timoteu, un jove predicador, Estèfanes, Fortunat i Acaic. D'aquests tres darrers, Pau diu: “i han dissipat la meva preocupació i la vostra. Les persones així mereixen tot elogi.”1 CORINTIS 16:18*.
Aquests, igual que Pau, hi eren per ajudar-los a comprendre el missatge de l'evangeli i créixer en ensenyament i doctrina. Pau tanca la carta amb l'exhortació dels versets 13 i 14: “Vetlleu, estigueu ferms en la fe, tingueu valor i sigueu forts. Que totes les vostres coses siguin fetes amb amor.”1 CORINTIS 16:13-14*.
Des del començament de la seva carta, Pau els havia parlat de la paraula de la creu, la qual va dir l’apòstol, “De fet, el llenguatge de la creu és una bogeria per als qui es perden, però per a nosaltres, que som salvats, és poder de Déu.”1 CORINTIS 1:18*“Atès que en la saviesa de Déu, el món no ha conegut Déu per la saviesa, Déu ha volgut salvar els creients per la bogeria de la predicació.”1 CORINTIS 1:21*diu l’apòstol.
És increïble com un mateix missatge pot resultar ofensiu (o de bogeria) per a uns, més per als que el reben, esdevenir una font de poder.
I és que el poder de l'evangeli no resideix en aquells que l'hem rebut, sinó el qui l'ha donat. Perquè Déu no tria cap de nosaltres segons les nostres capacitats, sinó que som salvats per la nostra fe en l'obra de Crist. I ens diu el text al  verset 29 que això ho fa per “a fi que cap mortal no pugui gloriar-se davant Déu. perquè, tal com diu l’Escriptura: “Si algú s’enorgulleix, que s’enorgulleixi en el Senyor.”1 CORINTIS 1:29, 31*.
Aquest missatge és el que la Bíblia proclama de principi a fi. Hem vist que Pau en parla com un misteri, perquè és increïble que un Déu Sant i Just hagi ideat la manera de proveir una salvació tan gran i immerescuda a nosaltres els humans, els quals ho hem rebutjat des del principi. Al capítol 2 ens diu: “Parlem d’una misteriosa saviesa de Déu, que era amagada, la que Déu tenia destinada des d’abans dels segles per a la nostra glòria. Aquella que cap dels dirigents d’aquest món no ha conegut, ja que, si l’haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: “Coses que l’ull no ha vist mai, ni l’orella no ha sentit, ni cap home s’ha pogut imaginar mai; així són les coses que Déu ha preparat per als qui l’estimen.”1 CORINTIS 2:7-9*.
Quin missatge pot ser més fascinant que aquest? Déu diu: Si haguessin entès el missatge de l'evangeli, no haurien crucificat el Crist, però aquest havia de morir perquè nosaltres poguéssim gaudir de la salvació. Així que aquest fascinant misteri, inimaginable per a la ment humana, ha estat preparat des d'abans de la fundació del món.
I Déu ens ho ha revelat a nosaltres per l'Esperit (continua Pau); “l’Esperit ho sondeja tot, fins les profunditats de Déu. Perquè, ¿qui d’entre els humans coneix les coses de l’home, sinó l’esperit de l’home que hi ha dintre d’ell? Així, tampoc ningú no coneix les coses de Déu, sinó l’Esperit de Déu. I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu, per tal que coneguem els dons que Déu graciosament ens ha concedit.”1 CORINTIS 2:10-12*.
Ets capaç d'apreciar el sacrifici de Crist a la creu? Entens allò que la seva mort i resurrecció impliquen? Si heu arribat a comprendre això, és gràcies a l'Esperit Sant de Déu. La vida espiritual només és possible gràcies a l'obra de l'Esperit Sant en el nostre ésser, i per això hem d'estar agraïts.
Aquesta saviesa que ve de dalt ens permet apropiar-nos del missatge de l'evangeli i compartir-lo amb els altres. Per a aquells que rebent el missatge no atenen la crida de l'Esperit de Déu, com diu l'apòstol, el missatge els resultarà bogeria. Pau ho posa en aquestes paraules al verset 14: “L’home natural no admet les coses de l’Esperit de Déu, perquè li semblen absurdes i no les pot comprendre, perquè s’han de comprendre espiritualment. En canvi, el qui és espiritual pot jutjar-ho tot, mentre que a ell ningú no el pot jutjar. Endemés, ¿qui ha conegut la mentalitat del Senyor, perquè pugui donar-li lliçons? Però nosaltres tenim la mentalitat de Crist.”1 CORINTIS 2:14-16*.
La saviesa que Déu dona ens permet veure el món com Déu el veu. Aquest és el meu objectiu aquest any; això és el que continuo demanant a Déu diàriament, perquè el més normal, el que és carnal en mi, és veure les coses des del meu propi punt de vista, o com el món les veu, perquè és el que ens ve naturalment. Diu així l'apòstol al capítol 3:18-19*: “Que ningú no s’enganyi a si mateix: si algun d’entre vosaltres es creu savi a la manera d’aquest món, que es faci ignorant per esdevenir savi de debò. Perquè la saviesa d’aquest món és fatuïtat davant de Déu, ja que diu l’Escriptura: “Ell atrapa els savis en la seva pròpia astúcia.” I en un altre lloc: “El Senyor coneix els raonaments dels savis, i sap que són fútils.”
Vull ser sàvia, per a salvació primerament, rebent el missatge per l'Esperit de Déu; però vull continuar en la saviesa que és de Déu, tenint la ment de Crist, i veient cada situació com Ell la veu.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana