Al segon capítol de la segona epístola, Pau parla d'una visita a Corint que no havia estat gaire agradable. No estem segurs de quan va ser exactament, però sabem pel text que després d'enviar la primera carta, en Pau els havia visitat, ja que la reacció d'alguns no havia estat com es podia haver esperat. Per passatges a la carta entenem que alguns havien tractat de manera punitiva persones que havien pecat, sense intentar fer-ho com Déu desitja, buscant la restauració.
N'hi havia alguns que havien parlat malament de Pau, menyspreant-lo i acusant-lo de voler tenir el protagonisme per a ell. Pau respon a això al capítol 3, assegurant-los que entenia bé que l'única autoritat que ell tenia sobre l'església era l'establerta per Déu. Quan ensenyem el que Déu diu, l'autoritat del nostre missatge no és nostra, sinó que és l'autoritat de l'emissor original del missatge.
En resposta a les acusacions, Pau reacciona amb una disposició a perdonar. Li havien causat tristesa, com diu al verset 5, però Pau demana que es perdoni al qui li havia ofès. M'agrada veure la bondat de l'apòstol reflectida al verset 7 quan els diu: “val més que el perdoneu i li aixequeu l’ànim, no fos cas que el consumeixi l’excés de tristor.” El seu desig era que mostressin perdó i amor cap al qui l'havia atacat. Aquest perdó i amor seria prova de l'obra de Déu a les seves vides. Pau els recorda que ell ja els havia perdonat, i curiosament els diu que ho ha fet “a fi d’evitar que Satanàs s’aprofiti de nosaltres; que prou coneixem les seves intencions.”2 CORINTIS 2:11*.
És important notar que quan no perdonem, estem donant peu a Satanàs per fer malbé la nostra existència. Ell desitjaria veure'ns amargats, guardant rancúnies per danys passats, arribant a amargar-nos. Però qui voldria viure així quan podem escollir el perdó?
Pau podia perdonar perquè tenia la vista posada en Crist. El que altres li poguessin fer no era tan important. El seu desig era que el nom de Crist fos manifestat.  Al capítol 2:14* Pau diu: “Amb tot, dono gràcies a Déu, que sempre ens porta en el seguici triomfal del Crist i per mitjà nostre escampa a tot arreu l’aroma del seu coneixement.”
Si practiquem el perdó, desprendrem una grata olor, l'olor del seu coneixement. La manca de perdó també desprèn una olor, però és una olor amarga, desagradable. Demanem a Déu que ens doni la capacitat de perdonar, perquè de la nostra vida es desprengui una fragància que altres puguin notar, i els portin a desitjar Crist, el que produeix la dolça fragància del perdó.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana