Si haguessis de guardar algun tresor, on el guardaries? 
Al capítol 4 de 2 Corintis llegim que el tresor de la glòria de Déu, la mateixa imatge de Déu, no es troba guardada en preciosos gerros de vidre, ni atuells de metalls preciosos, sinó en gots de fang. No és la primera vegada que Déu utilitza la imatge del terrisser per il·lustrar que som creació seva. Gots de fang, fràgils, de més valor sentimental que material; això som nosaltres. El nostre valor el portem a l'interior, al valor que Déu mateix ens ha donat en bufar la seva imatge en nosaltres, en lliurar-nos el seu Esperit en el moment de la salvació.
Aquests gots de fang, els nostres cossos, pateixen les xacres de la vida, mentre l'Esperit ens continua donant alè. Pau ho expressa en aquestes paraules: “Som atacats per totes bandes, però no esclafats; estem en dificultats, però no desesperats; acorralats, però no abandonats; abatuts, però no exterminats; pertot arreu portem en el cos l’agonia de Jesús, a fi que també la vida de Jesús es manifesti en el nostre cos.”2 CORINTIS 4:8-10*.
Si ja vam veure que en el patiment podem experimentar consolació, ara veiem com el patiment ens recorda que tenim una esperança futura que val la pena.
Tots estem disposats a patir una mica quan els resultats del nostre patiment valen la pena. Podem passar una mica de gana o suar la gota grossa, sempre que al final notem els resultats. Podem estudiar amb esforç, si sabem que al final de l'esforç ens espera una titulació o una feina segura. Amb l’objectiu desitjat a l'horitzó, podem esforçar-nos i patir sense defallir, anticipant amb esperança allò que desitgem.
Així podem resistir als moments de prova “sabent que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús, i ens presentarà davant seu juntament amb vosaltres. Precisament tot això és per al vostre bé, de manera que, multiplicant-se la gràcia a través de més i més persones, sobreabundarà l’acció de gràcies per a la glòria de Déu.”2 CORINTIS 4:14-15*.
Pau ho expressa així en 2 Corintis 4 i 5: “Per això, no ens acovardim; al contrari, malgrat que la nostra humanitat externa va decaient, dins nostre ens anem renovant dia a dia. Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi. El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.”2 CORINTIS 4:16-18*.“Sabem que si la tenda de la nostra estada terrenal s’enfonsa tenim un edifici proveït per Déu, una casa que no l’han construïda mans humanes, eterna, al cel.”2 CORINTIS 5:1*.
Gots de fang que amb el temps i l'ús es van desgastant. Ens esquerdem; la vida ens dona cops i ens fem malbé. Però un dia passarem a tenir cossos nous i eterns.  Habitacles terrestres, tendes peribles on habitem temporalment, però que es transformaran un dia en un edifici etern, no fet de mans. Aquesta esperança certa ens permet suportar els moments difícils que enfrontem a la vida. 
Quan passis per moments difícils, recorda tres coses que Déu vol: 

1. Déu vol que renovem el nostre ésser interior dia a dia a la llum de la Paraula. 
2. Déu vol que tinguem una visió correcta d'aquest món, recordant que això que aquí ens sembla tan important, és tan sols l'avantsala del que ha de venir.
3. Déu vol que mantinguem una visió correcta de la glòria que vindrà.

Tenim el consol que Déu ofereix en el moment de la prova, i a més tenim l'esperança de l'estada eterna amb el nostre Salvador. Ens encantaria no haver de patir el desgast. Com Pau expressa al capítol 5 verset 4, no haver de desvestir-nos d'aquest cos per vestir-nos del nou.
Però el procés natural no és aquest; llevat que Crist vingui als núvols per rescatar els seus durant la nostra vida terrenal, aquest cos es desgastarà, haurà de ser despullat, haurem d'experimentar la mort física, però tenim la seguretat que un dia compareixerem davant del tribunal de Crist, i aleshores els que hem confiat en la justificació de Crist, serem revestits, aquesta vegada amb un cos etern i indestructible, És estrany imaginar-ho, però no oblidem que és cert. Déu ho ha dit, i així serà.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana