Quan alguns van criticar Pau de manipular els cristians de Corint, aquest va contestar amb la Paraula de Déu, assegurant-los que en si mateix, ell no tenia cap poder o autoritat. Quan els cridava l'atenció per alguna cosa, sempre era amb el desig de veure cada creient tenir victòria i avançar en la seva vida cristiana. Pau utilitza un llenguatge militar per mostrar-nos com el Senyor ens ha equipat per guanyar les batalles contra la carn.
2 Corintis 10:3-5* ens diu: 'El cert és que, tot i que hem de fer les coses com humans que som, no militem amb mires humanes, perquè les armes amb què lluitem no són humanes, sinó poderoses en Déu per abatre fortaleses, desbaratar fal·làcies i totes les altiveses que s’alcen contra el coneixement de Déu; fem presoners tota mena de pensaments i els portem a l’obediència del Crist, '
A quines armes es refereix l'apòstol? Pau parlarà a Efesis de l'armadura del cristià, però podem identificar l'Esperit Sant de Déu com el nostre defensor i la Paraula de Déu com la nostra eina d'atac contra les fortaleses que s'oposin al nostre creixement espiritual.
Ens diu el text que aquestes armes són poderoses. Quan entrem en un argument en les nostres pròpies forces, podem fer servir les nostres pròpies forces i idees per intentar defensar la nostra posició, però el Senyor ens diu que les armes espirituals són molt més poderoses  que qualsevol pla que puguem idear, perquè tenen el poder de Déu.
El propòsit de les armes que Déu ens ha donat és defensar el coneixement de Déu i promoure la nostra obediència als seus principis. I com funcionen aquestes armes? Podríem preguntar-nos. Aquestes armes tenen com a objectiu els pensaments. En primer lloc, ens diu el text que destrueixen allò que s'aixeca en contra del coneixement de Déu, siguin arguments de la nostra ment o l'altivesa del cor. A més, aquestes armes també porten captiu qualsevol pensament a l'obediència de Crist. Això passa de manera que quan desobeïm, sentim la necessitat de penediment i restauració, i quan obeïm, rebem la confirmació divina de la nostra fidelitat a Déu.
Com a humans que som, ens donem la glòria per les victòries a la nostra vida, i quan ens derroten, mirem Déu per demanar explicacions. No obstant això, aquestes batalles que experimentem a la nostra ment o amb altres, les guanyem de la mà del Senyor, i tota la glòria de la victòria ha de ser per a Ell. Pau diu a 2 Corintis 10:17-18*: 'A més, qui es gloria, que es gloriï en el Senyor. Perquè no és aprovat el qui s’alaba a si mateix, sinó el qui el Senyor alaba.'
Al capítol 12 l’apòstol confirma: 'Haig de seguir presumint, tot i que ho considero ben inútil, (12:1)...., 'Si volgués presumir, no seria cap ximpleria, perquè diria la veritat; però me n’estic, no sigui que el caràcter extraordinari d’aquestes revelacions no inciti algú a tenir de mi un concepte més alt del que m’ha vist fer o m’ha sentit dir. '
Pau sap que no és que ell no tingui èxits personals pels quals podria enaltir-se, però reconeix que els que té, és per la gràcia de Déu.'Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist. '
Si entenem que la victòria és possible gràcies a Déu a través de les armes espirituals que Ell ens ha donat, i confiem que quan fallem, podem anar a Ell en humilitat, demanant una altra oportunitat, podrem enfrontar-nos a les guerres diàries de la vida amb la determinació d'agradar a aquell que tant ens estima i que ha fet possible la victòria. Gaudim cada dia confiant en el Senyor.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana