El llibre d'Hebreus acaba amb una secció d'ensenyament pràctic, ja que la fe, com hem estat veient, s'ha de mostrar al dia a dia. Aquest és també el tema principal de la carta de Jaume, el qual diu bàsicament “Tu que dius que tens fe, mostra'm la teva fe per les teves obres!”.
Com ens diu Hebreus 13, i després també trobem a les cartes de Joan, el cristià ha de brillar pel seu amor al proïsme. Si la salvació deriva de l'amor de Déu al món, l'amor ha de romandre i mostrar-se a les nostres vides. Joan 3:16* diu que “Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna".
Que estem disposats a donar nosaltres perquè algú escolti i obtingui aquesta vida eterna per la qual Crist va venir i va patir?.
Llegim a Hebreus 13:15-16*: “Per mitjà d’ell, doncs, oferim contínuament a Déu un sacrifici de lloança, és a dir, un tribut de llavis que confessen el seu nom. No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sacrificis són els que plauen a Déu".
Déu ja ha deixat clar que no desitja sacrificis, i aquí llegim que si estem disposats a oferir, oferim lloança, donant gràcies a Déu per tot allò que ens ha donat. Si volem agradar a Déu, fem el bé i ajudem-nos els uns als altres. Perquè ens diu la Paraula que això és el que de debò agrada a Déu. Com puc ensenyar al món l'amor de Déu? Estimant el proïsme.
El Senyor ens demana que exercitem l'hospitalitat, que donem del nostre, perquè altres puguin conèixer-lo a Ell. Fa poc llegíem un llibre que deia que l'evangeli ve amb la clau de casa teva. Tractava del tema d'obrir les nostres llars i les nostres vides a les persones que tenen necessitat de Crist. Veuran així en les nostres vides el Crist de qui parlem.
A més de mostrar Crist amb l'amor cap als altres, mostrem Crist fins i tot en la manera com ens relacionem amb els més íntims. El text emfatitza la importància de mantenir un matrimoni pur i vibrant. Recordem que Déu ha instituït el matrimoni com a representació de la relació entre Crist i la seva església. Quina millor manera de mostrar Crist al món que mitjançant una bona relació matrimonial.
La nostra pròpia actitud també, dia a dia, mostra l'obra de Crist en els nostres cors. L'avarícia i la ingratitud no tenen lloc a la vida del cristià. Si el Senyor és el que ens ajuda i ens manté, no hi ha lloc per a la por o la cobdícia. Amb Crist podem gaudir de plena satisfacció, perquè Ell no ens deixarà ni ens desempararà.
Que important que és viure la vida cristiana sàviament! Això és responsabilitat de cadascú. Moltes vegades quan fallem, busquem excuses o donem la culpa a altres per les nostres accions o reaccions. De vegades mirem aquells que porten més temps que nosaltres a la fe, i quan fallen en alguna cosa, ho fem servir com a excusa per descuidar el nostre caminar.
El text a Hebreus 13 esmenta diverses vegades els líders de l'església. Demana que observem la conducta dels qui ens ensenyen els principis que Déu ha donat a Sa Paraula, però ens diu en específic que imitem la seva fe. És a dir, si aquests viuen la vida com Déu vol, és per l'obra de Crist en les seves vides. I així hem de desitjar viure aquesta mateixa fe en Crist en cada aspecte de les nostres vides. Aquesta és la voluntat de Déu per a nosaltres aquí a la Terra.
No obstant aixó, no hem d'oblidar que aquesta vida, ni és perfecta, ni és eterna. Per aquest motiu, el verset 9 ens adverteix del perill de doctrines estranyes, d’ensenyances i de pràctiques que ens aparten de la voluntat de Déu. Si algú t'anima a creure o fer coses que van en contra de la fe cristiana revelada a la Bíblia, és responsabilitat teva buscar Déu i seguir la seva voluntat d'acord amb allò que la seva Paraula ensenya. Si observes que algú al teu costat no viu segons la fe, anima'l tu, i no et desanimis pels seus fets.
Aquest món on vivim no és on passarem l'eternitat. Els cristians esperem una ciutat eterna, la qual no mor, ens diu Hebreus. Visquem, anhelant aquesta ciutat, i a través del nostre sacrifici viu a Déu, mostrem al món el camí a la ciutat eterna.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana