Quan vaig preguntar a una persona què li havia semblat una de les tres entrevistes que he fet aquest 2021, va afirmar: “Richard Gerver? Un venedor de fum!”. Caram! És que potser enraona de coses que la gent es pensa que tenen valor i ella –des de la seva visió privilegiada– sap que en realitat no en tenen? Jo no hi estic d'acord: el grans canvis en l’educació passen per força per la visió d’una escola millor; ideal, sí, però després concretada en accions determinades i determinants. I en els indicadors per avaluar aquest canvi.

Voldria cridar l’atenció, però, d’un altre risc just a l’extrem oposat. Parlo de la gent que hi reacciona amb entusiasme i en fan grans elogis, però que sovint tampoc no en treuen cap profit. Diran que ha estat “una entrevista molt inspiradora”, quan l’emoció ha estat intensa, mentre els duri l’emoció. Perquè ells no en concretaran res. La seva inspiració és només un foc d’encenalls. Fum i foc. En realitat no estan tan lluny aquests dels primers.