Abans que Jerusalem fos destruïda l'any 70 de nostre Senyor, els jueus ja començaven a dispersar-se. Jaume, com l'autor d'Hebreus escriu a aquests jueus dispersats, compartint la saviesa que ve directament de Déu. 
En aquesta carta que està dividida en 5 capítols tenim llenguatge que ens recorda al llibre dels Proverbis del savi rei Salomó o els ensenyaments de Jesús al sermó de la Muntanya.
Jaume comença el llibre amb una crida als qui llegirien la seva carta “Si algú té manca de saviesa, demana-la a Déu, el qual dona a tots abundantment i sense retret, i li serà donada” (Jaume 1:5*).
Això és un gran oferiment. Tots ens hem trobat en situacions en què no estem segurs com hem d'actuar, però veiem la promesa que si tenim una relació amb Déu, podem anar-hi a la recerca de saviesa.
Però Jaume ens adverteix del perill d'anar a Déu dubtant de si realment el que té per a nosaltres és en realitat la millor opció. Diu que el qui ve a demanar, “Però que demani amb fe, sense dubtar gens, perquè els qui dubten són semblants a l’onatge del mar embravit i sacsejat quan hi bufa el vent. Que no es pensi pas, aquest home, que podrà rebre res del Senyor:”  JAUME 1:6-7*.
La raó es que Déu ja ha dit que el qui ve a Déu, ha de creure en Ell. Si anem a Déu tan sols per curiositat per veure el que ha de dir, amb la intenció de decidir nosaltres mateixos si el que em diu m'agrada o no, millor no anar a Ell. El verset 8 ens diu que “un home d’esperit indecís és inconstant en tot el que emprèn.” JAUME 1:8*.
Si anem d'una banda a un altre com l'onada del mar, el nostre rumb és incert. En aquesta vida els vents canvien sovint, i si no estem arrelats en Crist, anirem d'una banda a l'altra segons el vent. Per això necessitem atendre la Paraula de Déu, perquè a la Bíblia és on trobem la saviesa divina.
“Per tant, ens diu el capítol 21 “rebutgeu tota mena de brutícia i els excessos de la maldat, i acolliu dòcilment la paraula inserida en vosaltres, que és prou potent per a salvar les vostres ànimes”.
El verset 27 ens deixa clar que la veritable religió “La religió pura i sense defecte als ulls de Déu, el Pare, és aquesta: “guardar-se sense taca del món,” i mostrar la nostra fe a través del nostre amor cap als altres.
Jaume és molt directe quant a això, dient: “Però cal que sigueu practicants de la paraula i no us limiteu només a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.” JAUME 1:22 BEC.
Un cop més, si anem a Déu demanant direcció i no estem disposats a posar el seu ensenyament en pràctica, estem perdent el temps i condemnant-nos a nosaltres mateixos.
El capítol 3 és el centre del llibre; ens presenta la diferència entre la saviesa d'aquest món i la saviesa del que és celestial. La terrenal busca el nostre propi bé, produint baralles, gelosia i engany. Tot i això, la saviesa de Déu és “pura, pacífica, amable, benigna, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense incertesa ni hipocresia.” Una porta conflicte i l'altra porta pau (3:13-18).
Jaume ens ofereix veritats pràctiques que han de ser evidents a la vida del cristià. Si hem confiat en Crist i anem constantment a Déu per rebre instrucció, hi ha d'haver una evidència clara en el nostre camí diari. Així que, posem-nos a prova personalment, i demanem a Déu que ens mostri a través de la lectura de Sa Paraula on ens trobem en el nostre caminar amb Ell. I a partir d'aquí, visquem la veritat, i compartim-la amb altres, perquè ells també vagin a Crist, aquell que pot salvar la seva ànima. 
* BEC: Bíblia Evangélica Catalana