Jaume- 161 Com en un mirall
Si al verset 19 del primer capítol l'apòstol ens demanava que fóssim amatents a escoltar, al 22 ens deixa clar que primerament hem d’estar atents i disposats al que Déu ens ha de dir.
Jaume ens repta a rebutjar immundícia i rebre la paraula donada per Déu, és a dir, la Bíblia. Però no ens desafia només a sentir-la, sinó a posar-la en pràctica. Diu: “Però cal que sigueu practicants de la paraula i no us limiteu només a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.” JAUME 1:22*.
Un cop més, Jaume ens recorda com és de fàcil enganyar-nos a nosaltres mateixos, creient que estem bé, quan en realitat, tenim un problema. No només no atenem el missatge, sinó que ens fem mestres a nosaltres mateixos, proclamant la nostra pròpia teoria i ensenyament. Això no és de savis, i Déu adverteix que només porta condemnació.
Jaume compara el qui escolta la Paraula i no la fa, amb algú que es mira en un mirall, veu que està despentinat i brut, i considerant la crua realitat, es gira i marxa sense arreglar-se.
Tanmateix, el verset 25 ens mostra la millor opció, és a dir, mirar-se, veure què cal canviar, i arreglar aquestes coses que hem percebut en atendre la Paraula.
Diu “En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la de la llibertat, i és perseverant en ella, no com un oient oblidadís, sinó que la posa per obra, aquest serà feliç practicant-la.” JAUME 1:25*. Benaurat, afortunat o feliç; el qui escolta atentament la veu de Déu, i no amaga els seus problemes darrere de discursos oberts serà feliç, perquè estarà deixant que Déu actuï en ell i a través d'ell.
Vam veure en la reflexió anterior que desacreditem Déu quan obrim la boca per maleir Déu o altres. El capítol 3 ens adverteix del perill de fer servir la nostra llengua inconstantment, repartint benedicció ara i un minut més tard vessant immundícia.
De la mateixa manera, ens diu el capítol 2 que desacreditem Déu quan fem accepció de persones, preferint uns quan ens convé i rebutjant altres que ens incomoden. Jaume 2:8-9 diu: “Si veritablement compliu el manament regi segons les Escriptures: “Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix”, fareu el que és correcte; però si teníeu favoritismes personals, cometríeu un pecat, i la llei us acusaria com a transgressors.” JAUME 2:8-9*.
Com podem dir que som bons oïdors, si en sentir de Déu que hem d'estimar el proïsme i compartir amb ells Crist, decidim qui mereix la nostra atenció i qui no n'és digne?
No val a dir que som bons oïdors quan no estem disposats a obeir allò que Déu ha dit a la seva Paraula. Si diem que som cristians, però no vivim segons la seva voluntat, estem donant missatges contradictoris. "La fe sense obres és morta" ens diu Jaume, perquè "la fe es perfecciona per les obres". Entenem bé que les bones obres no ens “cancel·len” el pecat, però hem de dubtar d'una fe que no es demostra en la conducta personal. La nostra vida ha de reflectir la imatge de Déu.

La Paraula de Déu és com un mirall que Déu ens ha deixat. Quan ens posem davant de la seva Paraula Déu ens mostra la nostra condició real, tal com ens veu. Tenim llavors dues opcions; o anem a Ell i deixem que ens transformi a la seva imatge, dia a dia, a poc a poc, o ens capgirem, ignorant el que ens està mostrant, i anem pel nostre propi camí, endurint els nostres cors i allunyant-nos d'aquell que pot donar-nos la salvació de l´ànima.
El mirall en si no ens canvia, però sí que ens mostra la perfecta imatge del Salvador i les nostres imperfeccions. Ens presenta també el procés de transformació. Cal que ens mirem cada dia al mirall que Déu ha proveït, perquè l'Esperit de Déu ens vagi transformant. 
A la segona carta als Corintis l'apòstol Pau ho expressava així:“I tots nosaltres, com que no portem cap vel a la cara, anem reflectint, com un mirall, la glòria del Senyor, i anem incorporant, d’igual manera, la mateixa imatge amb perfeccionament progressiu, per l’Esperit del Senyor.” 2 CORINTIS 3:18*.
Continuem endavant, amb una glòria cada vegada més gran, cap a la imatge mateixa del nostre Senyor. Gràcies a Déu per la seva Paraula i per l'obra del seu Esperit a les nostres vides.
* BEC: Bíblia Evangélica Catalana