La carta de Jaume presenta dos tipus de persones, els complidors i els jutges. Jaume 4:11* diu: “Germans, no malparleu els uns dels altres. Qui diu mal d’un germà o judica el seu germà, diu mal de la llei i judica la llei; i si tu judiques la llei, no ets un complidor de la llei, sinó el jutge”.
A Jaume 1:22* ens instava a ser practica’ns de la Paraula, i no tan sols ens limitem a escoltar-la. Després, al 3:13* ens desafia dient: “Entre vosaltres, ¿hi ha qui sigui savi i docte? Que demostri pel bon comportament que obra amb la modèstia que dona la saviesa”.
Aquell que és un complidor, es fa notar, no per la xerrameca, sinó per la conducta justa, que reflecteix el caràcter de Déu. 
Però tots correm el risc de convertir-nos en jutges, més que en complidors. Pensem que som dignes d'analitzar la conducta dels altres i decidir si estan complint les lleis de Déu. Amb això no em refereixo a l'avaluació continuada del nostre caminar amb Déu amb ànim d'avançar i ajudar els altres en el camí, sinó a l'actitud que dicta sentències contra altres alhora que s'enorgulleix de la pròpia conducta pietosa.
Aquesta actitud ens porta a murmurar contra altres cristians, sigui en veu alta o internament. Jaume ens adverteix que quan fem això, no som complidors, sinó que ens hem ascendit a nosaltres mateixos al lloc de jutge. I ens reprèn el verset 12 del capítol 4 dient: “Només n’hi ha un, de legislador i jutge: aquell qui pot salvar i perdre; però tu, qui ets, per jutjar el teu proïsme?” JAUME 4:12*.
Aquesta actitud de jutges ens porta a pensar que nosaltres som més savis, comparant-nos amb els altres. Produeix gelosia i rivalitat que ens porten a pecar. 
Les nostres passions, els nostres judicis, la nostra pròpia saviesa personal ens porta a crear conflictes interpersonals en lloc de cercar la pau i portar els altres que coneguin Déu, l'únic que els pot salvar.  Al capítol 3 se'ns adverteix: “Però si dintre vostre us amarga la gelosia i hi coveu la rivalitat, no presumiu ni vulgueu enganyar la veritat. No és pas aquesta la saviesa que baixa de dalt, ans és de la terra, irracional, demoníaca. Perquè on hi ha gelosia i rivalitat hi ha desordre i tota mena d’accions perverses. En canvi, la saviesa que ve de dalt és, en primer lloc pura, i després pacífica, comprensiva, raonable, plena de compassió i de bons fruits, imparcial i sincera. La collita de la justícia ha de ser sembrada en pau pels pacífics.” JAUME 3:14-18*.
Jaume 4:1* ens explica l’origen dels conflictes: “D’on vénen les guerres i les baralles entre vosaltres? ¿No vénen de les vostres cobejances violentes que dueu al cos? Cobegeu sense resultat; odieu a mort, sou envejosos, i no en traieu res; us baralleu i lluiteu, i tot i aixó no aconseguiu res, perquè no demaneu; i si demaneu, no rebeu, perquè demaneu malament, per malgastar en els vostres plaers.” JAUME 4:1-3*.
En comptes de mantenir-nos nets de la suposada saviesa d'aquest món, caiem en el joc del maligne i deixem que ens sedueixi. Tot i això, la sortida d'aquesta actitud la tenim en el mateix text. Diuen els versets 6-8: “No obstant, ell concedeix un favor encara més gran. Per això diu: “Déu s’oposa als arrogants i concedeix gràcia als humils.” Per tant, sotmeteu-vos a Déu; resistiu al diable i fugirà de vosaltres. Apropeu-vos a Déu i ell s’aproparà a vosaltres. Renteu-vos les mans, pecadors; i vosaltres, els irresoluts, purifiqueu-vos el cor!” JAUME 4:6-8*.
Amb aquesta actitud d'humilitat, resistint la supèrbia diabòlica que vol apoderar-se de nosaltres, ens podem acostar a Déu per sentir i fer la seva voluntat.
Quan ens declarem complidors, deixem de jutjar i posem tot el nostre esforç a tenir bona conducta i ajudar els altres a seguir el camí de la fe. 
El llibre de Jaume acaba amb una preciosa veritat que ens anima a viure així.  “Germans meus, si algun de vosaltres s’ha desviat de la veritat i un altre el fa retornar, sapigueu que el qui faci retornar un pecador del camí equivocat salvarà la seva vida de la mort i cobrirà una multitud de pecats.” JAUME 5:19-20*.
Això ho podem fer quan som complidors i no jutges. Visquem així, tinguem paciència i afirmem els nostres cors, ens diu Jaume 5:8*; "perquè la vinguda del Senyor s’atansa”.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana