Cap al final del Nou Testament trobem entre les cartes generals, tres cartes de l'apòstol Joan, el qual s'anomena a si mateix “l'estimat” i “l'ancià”. Joan era el més jove del grup íntim del Senyor Jesús, i ara, molts anys més tard, ja ancià, escrivia a diverses congregacions petites a la zona d'Àsia Menor. La primera carta és la més llarga i també la més general, probablement amb la intenció que es passés entre les diferents congregacions de creients. Les altres dues cartes especifiquen a qui anaven dirigides; la segona va adreçada a un grup de cristians que es reunia en una casa. Joan els parla de l'amor de Déu, però els adverteix d'alguns que parlarien de Déu encara que viurien en contradicció amb la Paraula de Déu; a aquests no havien de rebre obertament, sinó que havien de comprovar els qui eren en realitat seguidors de la fe cristiana. La tercera carta va adreçada a Gaius, un home d'un altre grup de creients que es congregaven a una altra casa. Joan li demana que en l'amor de Déu estigui preparat per rebre aquells que sincerament prediquen l'evangeli. Aquests grups havien d'observar i comprovar així que parlar i caminar dels qui arribaven a les seves congregacions fos digne del Salvador.
La primera carta de Joan és una mena de sermó que repassa les ensenyances de Crist. Tant el contingut com la forma s'assemblen a l'Evangeli de Joan. L'apòstol, en aquesta carta circular presenta Crist com a Déu, vingut al món a portar llum i amor. Joan vol amb els seus escrits animar-nos a viure segons el Mestre va ensenyar, reflectint la seva llum i el seu amor al món on vivim.
El llibre comença amb el següent Missatge: “Allò que existia des de sempre, allò que hem sentit, allò que hem vist amb els nostres ulls, allò que hem contemplat, allò que hem palpat amb les mans, referent al Verb de la Vida, perquè la Vida s’ha fet patent i l’hem vista, i ho testifiquem i us anunciem la Vida eterna, la que estava amb el Pare i que se’ns ha manifestat, això que hem vist i sentit, us ho anunciem també a vosaltres, a fi que també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres. I la nostra comunió és amb el Pare i el seu Fill Jesucrist. I us escrivim això perquè la nostra alegria sigui completa.” 1 JOAN 1:1-4*.
L'apòstol ens diu des del principi que ens anunciarà allò que havia passat i que ells havien vist amb els seus ulls i palpat amb les mans. El protagonista principal seria el Verb de Vida, Jesucrist, la vida eterna que havent estat amb el Pare havia estat manifestada al món per a salvació.
L'apòstol també ens dona específicament tres raons per les quals estava escrivint aquestes coses: En primer lloc, diu que era perquè poguéssim tenir comunió amb ells, els que havien caminat i viscut amb Jesús. En segon lloc, diu que escrivia perquè la nostra alegria fos completa. Més tard, al capítol 5 ens diu que escrivia perquè creguéssim en el nom del Fill de Déu i puguem tenir la certesa que tenim vida eterna. (5:13; Joan 20:31)
Sens dubte, les cartes de Joan són de gran valor per conèixer el Déu de la Bíblia. Ens presenta el contrast entre la llum i les tenebres, ens mostra l'amor de Déu i ens repta a viure aquest amor amb aquells que ens envolten. En essència, ens mostra el Veritable, el Verb de Vida, l'únic camí a la vida eterna (5:20).
A través de l'estudi del contingut d'aquest escrit curt, veurem l'essència del Verb, l'únic que ens pot donar el perdó de pecats i ens ofereix una nova vida en Ell.

* BEC: Bíblia Evangélica Catalana