1 de Joan presenta diverses premisses que hem d'analitzar. En primer lloc, afirma que aquell que coneix Crist viu de manera que agrada a Déu. Ho veiem presentat al verset 6 on diu: “Si diem que estem en comunió íntima amb ell, però seguim caminant en les tenebres, mentim i no acomplim la veritat.” 1 JOAN 1:6*.
Al verset 5 ja afirmava que Déu és llum. Com que Déu personifica la llum, és impossible que hi hagi tenebres en ell. Al moment en què un raig de llum entra a una cambra fosca, les tenebres donen lloc a la llum. En el moment en què Déu entra en una vida hauria de ser igual. Déu no entra tan sols com una llum tènue, sinó que la seva llum és capaç de dissipar les tenebres de manera indiscutible.
A 2 Pere 1:19* llegiem: “D’aquesta manera ens és confirmada la paraula profètica a la qual feu molt bé d’atendre com un llum que fa claror en un lloc fosc, fins que no apunti el dia i neixi en els vostres cors l’estel del mat.” Proverbis 4:18* ens diu “Però el camí dels justos és com l’aurora, que va pujant de resplendor fins a ple dia”.
Sigui que la teva vida canviï immediatament o que la llum de Crist vagi il·luminant la teva vida de manera creixent, no hi ha cap dubte que una vida amb Crist és una vida de llum. Per aquesta lògica, una vida de tenebres, argumenta Joan, demostra l'absència de Crist. El qui diu que passa temps amb Déu i va a les tenebres, menteix, diu Joan. Al capítol 2 reitera: “Aquell qui diu: “Jo el conec”, però no observa els seus manaments, és un men-tider, i la veritat és lluny d’ell.” 1 JOAN 2:4*.
“El qui diu que està en ell” diu 1 Joan 2:6* “s’ha de comportar igual com ell es comportava.” Qui no guarda les normes de Déu no pot presumir de la seva relació amb Déu. Si diu que coneix Déu i viu en pecat, menteix, diu Joan.
L'apòstol especifica que això no vol dir que una vegada que coneixem Déu ja mai no pequem. El qui diu que mai no peca, diu Joan, no només s'enganya a si mateix, sinó que està dient a Déu mentider, perquè Déu ha declarat que tots som pecadors (1 Joan 1:10, Romans 3:10). Tot i això, quan reconeixem el nostre pecat, podem trobar una resolució, perquè Crist ja ha proveït el perdó de pecats. 1 Joan 1:9* diu, “Si reconeixem els nostres pecats, és prou fidel i equitatiu per a perdonar-nos els pecats i deixar-nos nets de qualsevol iniquitat.”
La realitat és que pequem, moltes vegades sense pensar-ho fins i tot, però tenim la certesa que quan confessem el nostre pecat de cor, Déu és fidel a la seva Paraula i és just per perdonar-nos i netejar-nos, perquè la nostra llum vagi en augment, fins que el dia del Senyor aclareixi. Al capítol 2 llegim que Crist mateix és el nostre advocat defensor. Ell a més és el que ja ha proveït el perdó, no només pels nostres pecats, diu el verset 2:2, sinó també pels de tot el món.
Joan declara que la llum a la nostra vida i al nostre caminar diari en Crist és evidència de la nostra relació amb Déu, i a més està directament relacionat amb la nostra relació amb els altres. Joan insisteix al capítol 2:9-11*, “El qui assegura que està en la llum però odia el seu germà, encara està en la fosca. El qui estima el seu germà es manté en la llum i resta a cobert de caure en falta. Però el qui odia el seu germà està en la fosca i camina en tenebres sense saber on va, perquè les tenebres li han encegat els ulls.” És clar; si vivim en llum, es notarà a les nostres relacions amb els que ens envolten.
Compte amb les nostres afirmacions. Com vam veure a les cartes de Pere, el nostre parlar ha d'anar recolzat del nostre caminar. Si diem conèixer Déu, hem de viure una vida en què la llum de Déu brilli, caminar com Crist va caminar, i reflectir la llum que Déu ens ha donat per al bé dels qui ens envolten. Si no vivim així, som mentiders, i els primers enganyats serem nosaltres mateixos.
Com va declarar el Senyor Jesús al sermó de la muntanya: “Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.” MATEU 5:16*.
* BEC: Bíblia Evangélica Catalana