Pere, a la seva carta als cristians els demana que per la seva conducta portin honra Déu. A l'imperi romà el clima social era hostil cap als creients. Hi havia gent que intentava trobar en els cristians raó per destruir-los, per la qual cosa els acusaven falsament. Però Pere, amb el desig que el nom de Déu es mantingués pur els escriu dient: “Estimats, com a forasters i pelegrins que sou, us prego que defugiu les apetències carnals que lluiten contra l’ànima; manteniu entre els gentils un comportament correcte, a fi que en allò que us calumnien, com de malfactors, quan vegin les vostres bones obres glorifiquin Déu el dia de la visitació.” 1 PERE 2:11-12*.
Hi havia molt al que no podrien sotmetre's en bona consciència, però en tot allò que no taqués el nom del Senyor, Pere els exhorta: “Subordineu-vos a tota autoritat temporal a causa del Senyor” Això incloïa aquells que feien les lleis, i de manera molt més pràctica, els que venien a vetllar pel seu compliment, és a dir, com les nostres forces policials. 
I Déu els demana que se sotmetin, no perquè les institucions sempre tinguessin raó o perquè Déu aprovés el que estaven fent, sinó perquè no poguessin trobar res de què acusar-los. Això no era una petició als creients que aprovessin tot el que els governadors estaven defensant. Els cristians havien de mantenir la conducta casta i defensar les lleis morals de Déu. Tot i això, la seva conducta no havia de destacar per la defensa de certes posicions polítiques, ni tan sols per la defensa dels seus drets socials, sinó més aviat per la defensa de la llei moral de Déu. Això era dur per a molts.
Pere els recorda: “Perquè el que Déu vol és que, amb la vostra exemplaritat, feu callar la niciesa dels insensats, com a persones lliures i no com si tinguéssiu la llibertat com a cobertora de la malícia, sinó ben bé com a servents de Déu que sou.” 1 PERE 2:15-16*.
A Gàlates Pau afirmava que al fruit de l'Esperit no hi ha condemnació. Els cristians perseguits podien viure lliurement en el fruit de l'Esperit, i Déu s'encarregaria de la seva estada en aquesta vida i mantenir ferma l'herència eterna que els esperava en passar a la propera. 
Per això Pere podia dir-los sense por aquestes paraules que segur sonaven perilloses per a alguns: “Honoreu tothom, estimeu els germans, temeu Déu, respecteu el rei.” 1 PERE 2:17*.
Aquestes veritats me les recordo a mi mateixa al mateix temps que les comparteixo amb tu, perquè sabem que els que ens dirigeixen en aquest món, no sempre faran les coses per al nostre bé, però recordem les paraules de Josep als seus germans a Gènesi (50:20): “Vosaltres vau pensar malament contra mi, però Déu ho va encaminar a bé.” Podem honrar les autoritats, sempre que estiguem confiant que Déu és Sobirà sobre tota autoritat humana. El nostre respecte a les autoritats no vol dir que estem d'acord amb allò que aquesta persona està fent. Al contrari, és la nostra obligació com a creients anar a Déu, portant-li totes les nostres càrregues, incloses aquelles que ens pugui imposar un governant injust. 
Pere, quan escrivia aquesta carta, ja temia per la seva vida. Sabem per la tradició secular que Pere va morir a les mans del govern romà. Crec que podem dir que Pere no estava conforme amb les autoritats romanes. Però va viure tement a Déu, honrant tothom, estimant els seus germans, i honrant el rei. Això ho va poder fer perquè entenia que sobre qualsevol autoritat humana regna el Senyor, i per causa del seu nom, podia viure i morir mantenint el bon nom de Crist.
Examinem la nostra actitud envers els que ens envolten. Si temem Déu correctament, Ell ens donarà el que necessitem per honrar com Déu vol, estimar com Ell vol, i en definitiva, viure com Ell vol.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana